L’atenció sanitària a la gent gran, una política prioritària

Posar ordre a l’atenció mèdica a les residències geriàtriques. Aquest és l’objectiu dels departaments de Salut i Afers Socials amb la implantació del nou model d’atenció a les persones grans que viuen en residències i que, de manera resumida, implicarà que sigui un metge de família, adscrit al CAP més proper, qui assumeixi l’atenció mèdica en cada centre residencial. Els responsables del projecte argumenten que hi ha un “garbuix de metges que treballen de manera diferent” en l’atenció a aquestes persones: hi ha residències que només tenen metge propi, residències amb metge de família que hi fa visites dins l’horari laboral, o amb metge de família contractat per treballar-hi fora de l’horari laboral del CAP, o fins i tot residències on el servei el presten geriatres.

L’objectiu del nou model és que, sigui perquè el metge de família s’integra en l’equip de la residència o perquè el metge de la residència s’integra en l’equip d’atenció primària, tot el servei passi a dependre del CAP més proper. Es tractaria d’una ordenació del servei que respon a un diagnòstic compartit per tot el sector, i que a més respon a una necessitat creixent a la societat. Estem parlant de 57.000 persones als 1.697 centres residencials que hi ha actualment, però l’evolució demogràfica ens porta a una ampliació d’aquest sector poblacional; és a dir, que aquestes xifres augmentaran segur en els pròxims anys. I de manera profundament desigual en el territori: no és el mateix un CAP que atengui una o dues residències que un CAP que n’hagi d’atendre 25.

Justament per aquest fet, cal anar molt amb compte i afinar en tots els detalls a l’hora de desplegar polítiques i projectes. Els professionals del sector sanitari, i especialment els de l’atenció primària, fa anys que denuncien col·lapse i precarietat laboral. A l’altra banda, la patronal de les residències assegura que porten vuit anys amb les tarifes congelades, és a dir, amb el mateix personal, quan els residents són cada cop més dependents. I hi ha un tercer actor que també vol fer notar la seva veu: les farmàcies. Ara per ara és on compren els medicaments les residències, però el nou model preveu que també les puguin comprar en hospitals i CAPs. Els farmacèutics denuncien que això és saltar-se la llei d’ordenació farmacèutica de Catalunya i que qualsevol canvi hauria de passar pel Parlament.

En aquest sentit, és molt positiu que el nou model s’estigui presentant en societats científiques, en patronals del sector i en col·legis professionals abans d’engegar la prova pilot. I ho seria encara més si, finalment, obté tants vistiplaus com es pugui. La unanimitat és difícil, però quan tots els experts apunten que aquest sector poblacional serà el que més creixerà, i quan el sector professional de l’atenció als més grans serà també un dels que tindran més demanda en el futur immediat, és prioritari que el marc per definir l’atenció sanitària a les persones grans sigui de màxim consens i tingui d’origen les mínimes esquerdes possibles.