Itàlia fa cas a l’OMS i pren mesures dràstiques pel Covid-19
Dissabte a la nit el coordinador de la unitat de crisi de la regió de la Llombardia, Antoni Pesenti, explicava als mitjans que estaven al límit. En una carta enviada al primer ministre, Giuseppe Conte, avisava que el sistema estava a punt de col·lapsar per l’allau de casos crítics de coronavirus que ocupaven totes les places d’urgències, inclosos els corredors i les sales preparades per a l’ocasió. A més, calculaven que si tot seguia igual a final de mes s’hauria triplicat el nombre de casos i el col·lapse afectaria no només els malalts de Covid-19 sinó també els pacients d’altres patologies, ja que ni ambulàncies ni serveis sanitaris podrien donar l’atenció que es requereix. Diumenge a les dues de la matinada Giuseppe Conte explicava el decret urgent que posava en quarantena estricte 16 milions de persones, tota la regió de la Llombardia i 14 províncies més.
No es pot entrar ni sortir d’aquesta zona vermella, on, a més, estan prohibits tots els esdeveniments esportius, culturals, d’oci i també religiosos, ja que no es poden fer ni funerals ni bodes. Es recomana a la població que si té 37,5 de febre i tos no surti de casa i truqui al servei assistencial, i que la gent gran o amb patologies cròniques eviti sortir de casa i sobretot les aglomeracions. L’objectiu és contenir el brot i evitar que s’escampi per tot Itàlia i Europa. Tot i això, així que es va fer pública la intenció del govern, un gran nombre de gent va agafar trens i cotxes per sortir de la zona i anar-se’n a la seva regió. Una decisió irresponsable i perillosa que posa en perill la contenció desitjada.
¿És més perillós el Covid-19 avui que fa una setmana? No. Continua sent un virus que pel que se sap fins ara al 80% de la població, la que es considera jove i sana, no li provoca més complicacions que una grip, més o menys forta, però que al 20% restant, en molts casos gent gran amb patologies prèvies, li causa greus problemes que fan necessària l’assistència hospitalària, especialment oxigen i ventilació assistida en els casos més crítics. És un percentatge molt més alt que el de la grip estacional i, per tant, exigeix un esforç molt superior. Els sistemes sanitaris afronten de cop un gran nombre de casos d’una malaltia que és, a més, molt contagiosa i posa en perill el mateix personal dels hospitals. En conseqüència, igual que va fer la Xina a Wuhan i altres regions i ciutats, mentre no hi hagi vacuna ni cura l’única solució és la prevenció i evitar com es pugui el contagi. És una qüestió de solidaritat i de responsabilitat social. El govern italià, finalment, malgrat les fortes conseqüències socials i econòmiques, ha decidit fer cas al que fa dies reclama l’OMS, que no para de fer notes i crides als països perquè preguin mesures fortes, tipus Xina, per guanyar temps i alentir l’expansió de l’epidèmia.
El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, va agrair aquest diumenge a Itàlia l’esforç fet, que, va dir, permet que Espanya pugui trigar més a prendre mesures. Diumenge a Itàlia hi havia 7.365 casos i 366 morts. A Espanya s’han superat els 600 casos amb 17 morts. Gairebé els mateixos que tenia Itàlia el 27 de febrer.
