Injúries a la Corona i drets fonamentals

El delicte d'injúries a la Corona és un vestigi d'un altre temps qüestionat a Europa

El capítol II del Codi Penal aprovat el 1995, sota l'últim govern de Felipe González, inclou els delictes contra la Corona. I, en concret, l'article 491.1 castiga el delicte d'injúries o calúmnies contra la família reial amb penes de multa de quatre a vint mesos. Aquest delicte, fortament qüestionat per juristes de caràcter progressista i que la justícia europea ja ha qüestionat en alguna sentència, és el que està investigant ara la Fiscalia de l'Audiència Nacional en la persona del vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la líder del BNG, Ana Pontón, i la d'Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez.

En el cas d'Aragonès, que també és coordinador nacional d'ERC, s'investiguen, entre d'altres, unes declaracions que va fer el 18 de juliol en què va afirmar que "els Borbons són una organització criminal", en referència als escàndols que han afectat en els últims anys la família reial, primer amb Iñaki Urdangarin i el cas Nóos i ara amb el rei emèrit Joan Carles I. El cas és que la denúncia la va posar ara fa uns dies una entitat nascuda expressament per defensar la Corona de qualsevol tipus de crítiques que es diu Concordia Real Española, en la qual no és difícil veure els sectors ultraconservadors de sempre.

El més raonable seria que la Fiscalia no arribés ni a elevar el cas als jutges subratllant que el dret fonamental a la llibertat d'expressió permet criticar la Corona, però els antecedents no conviden a l'optimisme. Recordem que, d'acord amb aquests articles del Codi Penal, s'ha condemnat cantants o s'han segrestat publicacions satíriques com El Jueves. Ara mateix, el sistema legal espanyol permet una irregularitat tan greu en l'Europa d'avui com que una persona o un grup de persones resultin intocables com si fóssim a l'Edat Mitjana. I que uns polítics que representen centenars de milers de votants no tinguin dret a emetre una opinió crítica amb la monarquia sense por de ser investigats per la Fiscalia. Quina democràcia és aquesta? 

Per sort, la justícia europea ha fet passos per corregir aquesta situació i ha dictaminat en contra del Tribunal Suprem en casos com el de la crema de fotos del rei, en què el TEDH va establir la supremacia del dret a la llibertat d'expressió. I és que Aragonès, Pontón i Rodríguez són també ciutadans europeus, i com a tals poden reclamar els seus drets si són conculcats per l'estat espanyol. 

En el fons d'aquest episodi nia l'extrema vulnerabilitat en què avui es troba la monarquia espanyola, desprestigiada i sota sospita, i que en lloc de defensar-se per si sola donant explicacions prefereix que ho facin els jutges en nom seu. No és casualitat que la investigació sobre Joan Carles I s'hagi originat a Suïssa. Per cert, tot això no tindria cap recorregut si el PSOE es comprometés a modificar aquests articles del Codi Penal (i d'altres com els que castiguen l'ultratge a Espanya o l'ofensa als sentiments religiosos) i a adaptar-los a la jurisprudència europea, tal com defensava Pedro Sánchez abans d'arribar al poder. Perquè ja no és que siguin obsolets i d'un altre temps, és que són antidemocràtics.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF