Inici de diàleg i recuperació del respecte institucional

Aquest dilluns es reuniran per primer cop des de l’1 d’octubre el president de la Generalitat i el president del govern espanyol. Per molt que aquests dies tots els mitjans hem recordat les anteriors reunions històriques que hi ha hagut entre els dos presidents, la d’aquest dilluns és diferent perquè ja no hi ha res que sigui igual després dels fets d’octubre i del posterior empresonament dels líders independentistes. Hi ha un abans i un després i seria absurd pretendre recuperar la conversa on la van deixar Mas o Puigdemont. El d’aquest dilluns és l’inici del diàleg trencat entre els dos governs i, també, és la recuperació del respecte institucional, imprescindible per iniciar qualsevol conversa.

Més enllà que s’inicia el diàleg i que, confiem, hi haurà una conversa clara i oberta en què es podrà parlar de tot i posar sobre la taula les discrepàncies, no es pot esperar gran cosa de la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra. El més important és la reunió en si mateixa i el fet que, a diferència del que passava amb el govern Rajoy, en el de Sánchez hi ha la voluntat de respectar el que representa Torra, és a dir, la presidència d’una Generalitat guanyada netament a les urnes després d’unes eleccions forçades i realitzades enmig d’un clima opressiu.

Fins ara s’han fet moltes crítiques i autocrítiques, legítimes, a la manera com els líders independentistes han gestionat, i gestionen, tot aquest procés, però el que sorprèn és que per la part unionista no hi hagi hagut fins ara ni el més mínim bri d’autocrítica, tot i el relleu de Rajoy. La repressió directa als polítics independentistes presos o exiliats, la persecució judicial i policial de mestres i ciutadans, el menysteniment de les institucions i de les decisions de gairebé dos milions de ciutadans a les urnes ha estat continu durant aquest temps. La falta de respecte, la voluntat d’humiliació, la crida a l’aixafament del contrari encara l’exhibien diumenge líders del Partit Popular i de Ciutadans. Dintre del PSOE aquestes veus han sigut més minoritàries, però n’hi ha hagut, i Sánchez ha donat suport incondicional a Rajoy en tot aquest procés, 155 inclòs.

És veritat, però, que sempre hi hagut, també, almenys de paraula, voluntat de diàleg i de reconduir l’enfrontament per les vies polítiques. L’experiència negociadora del PSOE respecte a Catalunya ha sigut fins ara tan decebedora que gran part dels líders del PSC van abandonar el partit i es van passar a l’independentisme. El fet que Ernest Maragall sigui el cap de la comissió negociadora bilateral per part de la Generalitat és significatiu. Si Sánchez vol parlar seriosament, faria bé de tenir-ho en compte.

Però d’això no se’n parlarà dilluns. El que Torra posarà sobre la taula és el dret d’autodeterminació reclamat per una part àmplia dels catalans i, encara que no es digui clarament, la injusta i vergonyosa situació dels presos polítics. La resta, de moment, s’haurà de deixar per més endavant.