18/05/2019

L’Europa unida torna a ser absolutament necessària

2 min

BarcelonaEl Brexit i la ultradreta, en lloc de suposar un cop de gràcia a la unitat europea, paradoxalment poden estar servint d’estímul. Tant l’opinió púbica continental com les classes dirigents han deixat de frivolitzar amb la realitat de Brussel·les, massa bescantada durant anys, en part també, cal dir-ho, per mèrits propis de la classe política. Després d’anys de crítiques a la burocràcia de les institucions europees i a l’allunyament de la gent, la UE treu pit i es comença a reivindicar. Ja era hora. No és que s’hagi passat sense solució de continuïtat del pessimisme tremendista a un optimisme naïf, però sí que s’ha imposat un cert realisme: la unitat és necessària. Segurament més que mai.

Els anglesos estan tastant amargament el trasbals de voler sortir del club i la ultradreta ha decidit entrar en el joc de les institucions, naturalment per dinamitar-les des de dins. El panorama, doncs, no deixa de ser complicat, sobretot si els resultats de les eleccions de diumenge que ve dona als Salvini, Le Pen, Orbán i companyia capacitat d’incidència real. Però alhora s’obre l’oportunitat que aquesta amenaça -juntament amb una fragmentació més gran que doni pes a liberals i verds davant el tradicional bipartidisme de populars (conservadors) i socialistes- serveixi com a impuls per avançar. El fantasma d’una Europa de nou fragmentada ha deixat pas de cop a la lluita per marcar un nou camí. La pregunta és: ¿hi haurà prou audàcia per, aquest cop sí, fer un salt endavant?

Amb Merkel desapareguda i Macron debilitat, la lluita pel lideratge i pel rumb que cal prendre també està oberta. És una lluita de resultat incert. Però amb un lideratge fort o compartit, fruit de la por o de la necessitat, el que està en joc és molt: és la capacitat de demostrar que la UE és útil per lluitar contra el canvi climàtic, per crear un nou marc de gestió de la immigració, per reforçar la democràcia liberal i els drets socials, i per exercir un rol geopolític mundial efectiu. Contra les forces del populisme ultradretà, contra la unilateralitat imprevisible de Trump, contra la irresponsabilitat del Brexit, contra el poder de les grans empreses, i davant d’un Putin ultranacionalista o de la capacitat de penetració econòmica del gegant xinès, l’Europa democràtica té la necessitat imperiosa de demostrar que el projecte d’unitat torna a tenir sentit, que torna a ser tan necessari com als seus orígens.

De tot això van aquestes eleccions europees, per molt que a Catalunya visquem inevitablement immersos en el Procés, que es vulgui o no marcarà també la cita a les urnes des del moment que entre els candidats hi ha presos polítics i exiliats, tots amb pedigrí europeista i democràtic. En realitat, i més enllà de les pugnes internes, la seva denúncia dels dèficits democràtics de l’estat espanyol és un element més en la lluita per una Europa dels drets i les llibertats. Per una Europa més forta i unida. Catalunya ha estat tradicionalment un feu europeista i ho ha de seguir sent. I el fet afegit que aquí la ultradreta segueixi sota mínims és també un bon senyal.

stats