Espanya, a la cua de la inversió en R+D
BarcelonaJa fa temps que el futur dels països es pot endevinar veient quina és la seva inversió en R+D+I, és a dir, recerca, desenvolupament i innovació. A més inversió actual, més possibilitats de futur per a una economia que, si vol ser competitiva i dinàmica, ha de crear valor afegit. Doncs bé, un estudi de la Fundació Cotec basat en dades de l'exercici 2019 mostra que països com Grècia o Polònia, amb una renda per càpita inferior a l'espanyola, han superat Espanya en inversió en R+D en relació amb el PIB. La situació és especialment greu perquè l'estudi també subratlla que el diferencial amb la mitjana europea també ha augmentat i que hi ha països com Portugal que estan fent una aposta decidida per la innovació i que han eixamplat la seva distància amb l'estat espanyol.
I això que, segons les dades de Cotec, la inversió a Espanya en aquest camp va ser rècord el 2019, amb una xifra de 15.572 milions d'euros, un 1,25% del PIB. Només un any abans, el 2018, s'havia tornat als nivells d'inversió anteriors a la crisi, cosa que vol dir que ha costat una dècada recuperar-los. La fotografia de Cotec indica que hi ha països que han aprofitat la crisi, com ara Portugal, per fer canvis estructurals, mentre que Espanya, especialment dependent del sector de la construcció i del turisme, no ha sigut ni tan sols capaç d'assolir els nivells d'atur que hi havia el 2007.
La Unió Europea ha fixat l'objectiu de destinar el 3% del PIB a R+D com a part d'una estratègia a llarg termini per poder competir amb les economies dels Estats Units o la Xina. Això vol dir que Espanya hauria més que doblar la quantitat de recursos que hi dedica actualment, i passar dels 15.000 milions a gairebé 40.000. Els plans de l'executiu espanyol són més modestos i preveuen arribar al 2% durant l'any vinent, una xifra que suposaria un autèntic salt, ja que el rècord actual d'inversió en percentatge del PIB és del 2010, quan s'hi va destinar un 1,35%.
L'esperança dels experts està posada ara mateix en l'arribada, com tan sovint en projectes de recerca, de fons europeus, que com que estan condicionats al fet que es destinin a objectius com la digitalització o l'economia verda, haurien de donar un impuls definitiu a la inversió en R+D. De tota manera, l'històric demostra que els successius governs espanyols mai han considerat prioritària aquesta inversió, com sí que han fet altres països més pobres. Segurament perquè les estructures de l'Estat absorbeixen una gran quantitat de recursos que serien molt més eficients en altres destins. Però també perquè s'ha apostat per una política d'infraestructures, llegiu l'AVE, que ha resultat altament ineficient.
Esperem que l'arribada de fons i la seva cogestió amb les comunitats autònomes permetin a Catalunya consolidar una política pròpia en R+D. Les bases d'aquesta política ja les va posar el conseller Andreu Mas-Colell amb iniciatives per atreure investigadors com el programa Icrea, pensat per acostar-nos als països punters europeus. Perquè si en algun lloc de l'Estat s'ha demostrat que el talent acaba repercutint en el progrés de tota una societat, és a Catalunya.
