Perillosament enganxats a les pantalles

No som prou conscients de fins a quin punt depenem d'internet i de quantes hores hi dediquem

El consum d'internet s'ha disparat els últims cinc anys. Segons dades de la consultora Nielsen, els catalans passem una mitjana d'onze hores al dia davant les pantalles: ordinador, telèfon mòbil i 'tablets'. A vegades som multipantalla. I, en tot cas, onze hores són moltíssimes. Són tres hores més de les que de mitjana dormim cada dia. I aquesta mitjana no té en compte el temps que mirem el televisor. Sens dubte, per a moltes persones el fet d'estar pendent d'una pantalla és una qüestió imperiosa de feina, de professionalitat. Però això no ho explica tot, ni de bon tros. Altrament els números no sortirien. També en fem un consum intensiu per necessitats personals (per connectar-nos amb familiars i amics) i naturalment, en tercer lloc, hi ha un component cada cop més addictiu lligat al lleure o al consum que el mercat explota sense miraments, sobretot buscant el públic més vulnerable: infants i adolescents. Tots aquests consums (professional, personal i de lleure) sovint els fem sense solució de continuïtat, barrejats o en paral·lel.

De fet, aquesta mitjana tan elevada vol dir que ens llevem i anem a dormir pendents de les pantalles, que també ens acompanyen als àpats, al lavabo o en moltes de les activitats de tot tipus que duem a terme cada jornada. Les pantalles ens roben hores d'activitats que fins no fa tants anys eren centrals per a molta gent: des de la lectura en paper fins a escoltar música, passejar tranquil·lament o disfrutar de la natura. Les pantalles ens acceleren. Ens mantenen en tensió. ¿Sabem contemplar avui un paisatge sense la temptació de fotografiar-lo del dret i del revés, i retransmetre-ho gairebé en directe a través de les xarxes socials?

Internet és una eina fantàstica que ens proporciona accés immediat a informació i ens dona connexió en temps real gairebé amb qualsevol racó del món. Es tracta d'una tecnologia disruptiva, de gran èxit mundial, que ha revolucionat l'economia, les relacions personals, el periodisme, l'educació. La globalització no s'explica sense internet. De fet, en pocs anys ha canviat les nostres vides, que avui ja no sabríem concebre sense pantalles d'ús constant. Són com una extensió del nostre cos. No sabem sortir de casa si no duem al damunt un 'smartphone', que se'ns fa més imprescindible que qualsevol altra cosa. No agafar-lo seria gairebé com anar despullats. En depèn la nostra rutina. 

Però del que no som prou conscients és precisament d'aquesta dependència tan forta. Precisament perquè és una eina útil, ens hi hem tirat de cap, sense gaires prevencions. No ens hem volgut quedar enrere. I potser no hi estàvem prou preparats. Les afectacions físiques –la més evident: a la vista– i psicològiques comencen a treure el cap. Davant l'increment constant, cada cop hi ha més veus que alerten de la necessitat d'utilitzar-lo moderadament i sobretot d'educar-nos per fer-ne un ús equilibrat. Aprendre a desconnectar ja s'ha convertit en una necessitat vital. El benestar col·lectiu de la nostra societat no deixarà d'estar lligat a les pantalles, però també dependrà de la capacitat que tinguem de relativitzar-ne i moderar-ne l'ús.  

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF