L’EDITORIAL

Emergència climàtica: ¿un altre ultimàtum inútil?

Les veus més preocupades situen l’any que ve, el 2020, com una cruïlla en la qual o es prenen les decisions imprescindibles o ja no hi serem a temps

La cimera de dilluns a Nova York, precedida de mobilitzacions en més de 180 països, no hauria de ser un altre ultimàtum inútil. El pas del concepte de canvi climàtic al d’emergència climàtica no és cap caprici dels científics o dels activistes més conscienciats. És una evidència que com més va més notem tots en el nostre entorn quotidià. Els episodis de fenòmens meteorològics extrems comencen a ser massa habituals. A les nostres latituds, les pluges torrencials con les de fa unes setmanes al País Valencià i Múrcia han deixat de ser, per desgràcia, estranyes. Tal com mostren les dades, els aiguats són més freqüents que fa unes dècades i, al mateix temps, les onades de fred seran més intenses tot i que en el còmput global hi haurà menys dies de fred. Perquè, com a hores d’ara tothom hauria de saber, estem assistint a un accelerat procés d’escalfament global: els últims cinc anys han sigut conjuntament els més calorosos de la història recent. Precisament, és la pujada de la temperatura de l’aigua del mar el que provoca aquests episodis de pluges més intenses, mentre que el canvi en els grans corrents marítims també està afavorint els fenòmens extrems. Per això resulta tan demagògic i absurd que, davant del fred extrem a Chicago l’hivern passat, el president Donald Trump bromegés amb l’escalfament global: “Què carai està passant amb l’escalfament global? Torna aviat, et necessitem!” Només un polític frívol i inculte pot fer-se el graciós així. I la veritat és que, amb els EUA més allunyats que mai de la lluita contra el canvi climàtic, no hi ha gaires motius per a l’optimisme. Enfront del cinisme i la irresponsabilitat de Trump, ¿què faran la Xina, Europa i la resta? L’única esperança és la creixent conscienciació de la població mundial jove, que està agafant el problema com una qüestió vital, com un repte generacional, com la seva gran lluita ideològica, i ho està fent amb noves formes de lideratge, com la de l’adolescent sueca Greta Thunberg. Tant de bo els joves aconsegueixin arrossegar la política adulta arreu del planeta.

La trobada de dilluns a Nova York, convocada per l’ONU, servirà per mesurar la temperatura d’aquest compromís. De la cita, més que les habituals bones paraules o els acords que sempre es queden a mitges -com els de París del 2015-, n’haurien de sortir compromisos efectius, ambiciosos i quantificables per abaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i així començar a aturar l’escalfament planetari. Les veus més preocupades situen l’any que ve, el 2020, com una cruïlla en la qual o es prenen les decisions imprescindibles o ja no hi serem a temps. És ara o mai. Perquè estem davant d’una emergència per salvar el planeta i, amb ell, la humanitat.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF