31/01/2019

Casado enfonsa el PP fins a la quarta posició

2 min
El president del PP, Pablo Casado, ahir en roda de premsa des de la seu del carrer Génova per donar explicacions de la decisió de la justícia sobre el cas del màster.

BarcelonaLes enquestes electorals no passen pel seu millor moment de credibilitat, a causa de la volatilitat del vot i el trencament del tradicional sistema de partits a Catalunya i a Espanya, però quan totes apunten en la mateixa direcció solen encertar. El CIS fet públic ahir apunta que el PP, no fa tant un partit totpoderós amb una gran implantació territorial i una fidelitat de vot a prova de bomba, ja seria la quarta força política, per darrere del PSOE (29,9%), Ciutadans (17,7%) i Units Podem i les seves confluències (15,4%). El PP de Pablo Casado es quedaria amb un raquític 14,9%, menys de la meitat dels sufragis aconseguits per Mariano Rajoy (33%) el juny del 2016.

L'enfonsament del PP té una causa fàcilment identificable: els seus votants s'estan passant a Cs i, últimament, a Vox. La formació d'extrema dreta obtindria un suport del 6,5% dels votants espanyols, segons el CIS, cosa que li asseguraria l'entrada al Congrés en les circumscripcions més poblades, com ara Madrid. Altres enquestes doblen la intenció de vot per Vox i la situen per sobre del 10%. El CIS encara manté una majoria progressista al Parlament espanyol, però la majoria d'estudis d'opinió el que detecten és una pulsió autoritària i dretana que impulsa Vox i fa que el tripartit que ara mateix governa Andalusia –el format pel PP i Cs amb el suport dels ultres– fregui el 50% dels vots.

En el que sí que coincideixen tots els sondejos és en la pujada de Vox, que després d'entrar al Parlament andalús amenaça ara amb irrompre en autonomies i ajuntaments el pròxim mes de maig. I d'on surten els votants de Vox? Doncs segons les enquestes venen majoritàriament del PP i de l'abstenció, i no tant de Cs i d'altres partits. A aquestes altures, doncs, ja es pot afirmar sense por d'equivocar-se que l'estratègia de Pablo Casado per recuperar el terreny perdut ha fracassat. Amb el seu discurs radical i retrògrad, d'un anticatalanisme desacomplexat, no està guanyant votants sinó que els està expulsant cap a l'extrema dreta.

Els 'barons' del PP tenen motius per preocupar-se. A Andalusia encara van poder salvar els mobles perquè al cap i a la fi van obtenir la presidència de la Junta. Però què passarà quan en lloc de ser primera o segona força siguin tercera o quarta? ¿Es llançaran als braços de Vox i Cs per intentar esgarrapar unes engrunes de poder? Si Casado no corregeix el rumb, el nou líder del centredreta espanyol no serà ell sinó Albert Rivera, que a més intentarà arribar a pactes també amb el PSOE per no quedar tacat pel populisme autoritari i masclista de Vox.

L'experiència demostra que quan s'adopta el discurs d'algú altre, en aquest cas de l'extrema dreta, el votant sol preferir l'original a la còpia. Casado no pot fer veure que el PP no té un passat i, per tant, no pot competir amb Santiago Abascal en puresa ideològica. Per això, a més d'errònia, l'estratègia de Casado és suïcida. Si en lloc de combatre l'extrema dreta, el PP s'hi abraça, acabarà sent devorat per un monstre que ell mateix ha fabricat.

stats