Des del 2005 fer un referèndum no és cap delicte
BarcelonaDavant del desafiament que suposava el pla Ibarretxe, el 2003 el govern de José María Aznar va incloure en el Codi Penal el delicte de convocatòria d'un referèndum amb penes d'entre 3 i 5 anys de presó per als impulsors. El PP tenia llavors majoria absoluta al Congrés i no van servir de res les protestes de l'oposició, que es va desmarcar en bloc de la iniciativa. Només dos anys després, ja amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, una nova majoria va derogar aquells tres articles del Codi Penal. En aquella ocasió va ser el PP el que es va quedar sol denunciant que si es treien aquells articles, l'Estat només es podria defensar d'un referèndum unilateral amb l'aplicació del... 155!
Legalment, doncs, l'organització d'un referèndum en contra de la legislació vigent, com va passar a Catalunya el 9-N i l'1-O, no és cap delicte. Almenys no mereix consideració penal perquè l'Estat compta amb altres mecanismes, com s'ha pogut comprovar, per impedir la secessió d'una part del seu territori. I si fer un referèndum no és cap delicte, què fan empresonats nou líders independentistes a l'espera de judici? Doncs molt fàcil: com que la Fiscalia i el jutge instructor no tenien un article del Codi Penal concret al qual agafar-se, van haver de muntar tot el relat fictici sobre la violència per justificar els delictes de rebel·lió i sedició.
Si no s'haguessin derogat aquells articles, avui no hi hauria cap dubte que, almenys els membres del Govern, podrien ser acusats d'organitzar un referèndum. Però és que el legislador espanyol va decidir explícitament deixar de considerar-ho un delicte per no criminalitzar una acció que podia ser entesa com un acte polític i calia afrontar, justament, des de la política. És per això que han hagut de construir una causa delirant, en què es converteix una manifestació pacífica en una rebel·lió violenta, una actuació impecable dels Mossos en una conspiració i un pronunciament polític del Parlament, que és inviolable, en un delicte.
Aquest serà un dels eixos de la defensa dels processats en la causa de l'1-O, i un argument que de ben segur tindran molt en compte a Estrasburg quan els arribi el cas. En el judici s'haurà d'alternar el discurs polític –perquè serà un judici bàsicament polític– amb una defensa jurídica sòlida que posi en evidència la falsedat de la construcció de la causa. És en aquestes dues coordenades que haurem de situar els escrits de la defensa que es faran públics aquesta setmana entrant.
Els advocats fa mesos que hi treballen per trobar aquest punt d'equilibri que els permeti, d'una banda, desmuntar la causa, i de l'altra denunciar davant del món les raons de Catalunya i el despropòsit judicial espanyol. En concret la seva manca de garanties processals i les condicions en què els presos hauran d'afrontar el judici, amb trasllats diaris des de la presó i sense temps per poder-se preparar amb els advocats. Per molt que ara el Suprem vulgui fer gestos com permetre l'ús del català, perquè sap que en aquesta causa estarà en joc no només el prestigi de la justícia espanyola, sinó de tot l'Estat.
