Crisi econòmica: cal preparar-se per a l'embat

BarcelonaEl Banc d'Espanya va fer ahir unes previsions econòmiques que representen un cop dur per als que consideren que som davant una crisi puntual, episòdica, i que després de la baixada vindrà una ràpida remuntada. En el millor escenari descrit per l'organisme, la pèrdua en termes de PIB aquest 2020 serà del 6,6%, una patacada més dura que la de l'última recessió. Però és que en el pitjor escenari la caiguda seria del 13,8%, una debacle econòmica com no s'ha vist des de la Guerra Civil, quan es va arribar gairebé a una caiguda del 25% del PIB.

Precisament aquest dimarts a l'ARA intentem posar en context aquestes previsions fent una aproximació sobre quin ha estat el creixement econòmic d'Espanya des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat. La gràfica ajuda molt a fer-se una idea de la magnitud del crac econòmic que ens ve a sobre. El Banc d'Espanya mateix reconeix que les seves previsions estan envoltades d'una elevada incertesa, perquè encara hi ha moltes variables sense resoldre, com ara quant durarà el confinament i si hi haurà rebrots. Però sí que remarca que hi haurà sectors que quedaran seriosament tocats, com el turístic o el comerç, que representen més d'un terç de l'economia.

Precisament, la paralització del turisme –un sector que té un component molt subjectiu (quan tornarà a ser segur poder viatjar?)– frena la possibilitat d'una recuperació ràpida com la prevista per l'FMI, que pronosticava un rebot del 5,6% el 2021. Els economistes parlen d'una recessió en forma de V, en la qual a una forta caiguda la segueix una forta pujada, o bé en forma d'U, en què la baixada va seguida d'un temps de recessió més o menys llarg abans de la recuperació. Tot apunta que aquest segon escenari és més probable que el primer.

La raó és que aquesta no és una crisi com les que hem viscut recentment, sinó que té unes característiques pròpies i mai vistes. És una crisi de demanda (la gent no compra perquè els comerços estan tancats), però també d'oferta (una part de la producció està paralitzada). Ningú sap del cert quin serà el comportament de la ciutadania quan acabi el confinament, però hi ha motius per pensar que les coses ja no seran iguals. Per començar, caldrà veure quanta gent que ara està en un ERO o un ERTO perd la feina de manera definitiva; i quantes empreses, sobretot petites, i autònoms es veuen obligats a tancar. La crisi del 2008, a més, ens va ensenyar que en un context de crisi generalitzat el consumidor, de forma intel·ligent, es torna més conservador i tendeix a preparar-se per al pitjor. És a dir, si pot estalvia i s'ho pensa dos cops abans de gastar.

Els governs, a nivell europeu, espanyol i català, s'han d'anticipar a aquest escenari i han de preparar-se per evitar i respondre al pitjor. No cal ser alarmistes, però el que no pot passar amb la crisi econòmica és el mateix que va passar amb la sanitària, que per no voler crear pànic es va actuar tard. S'ha de començar a preveure des d'ara mateix com serà la nova economia després del covid-19, quins canvis serà imprescindible introduir, quins sectors seran veritablement estratègics, quines estructures d'estat del benestar caldrà reconstruir. Abans que sigui tard per a moltes persones i empreses.