Coordinar no és centralitzar
BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, es va queixar ahir que les reunions telemàtiques del diumenge dels presidents autonòmics amb Pedro Sánchez s'havien convertit en "l'eco del dissabte". Segons Torra, el president espanyol es limita a comunicar als responsables autonòmics els anuncis que ja ha fet a la ciutadania el dia anterior. Fins ara aquesta ha estat la tònica: Sánchez s'omple la boca de la importància de la coordinació entre administracions però a l'hora de la veritat les decisions es prenen de forma unilateral a la Moncloa, sense consens i sense cap procés de deliberació. En alguns casos ni tan sols es consulta els experts, com quan es va decidir posar fi al confinament més estricte.
L'experiència viscuda fins ara demostra que confinar és més fàcil que desconfinar. Enviar tothom a casa és més fàcil de portar a terme que decidir quins grups o quins territoris poden començar a relaxar les mesures de confinament. Ara encetem un procés especialment delicat, ple de perills, i que ha d'anar des de la visió macro cap a la micro, fins a arribar gairebé a la persona considerada de manera individual. Pensar que aquesta desescalada es pot decidir amb un "quadre de comandament únic" des de Madrid, com va dir Sánchez dissabte, és un error.
Això és també el que va intentar traslladar la consellera de Salut, Alba Vergés, a la reunió de divendres amb el ministeri. El govern espanyol pretén que les administracions autonòmiques siguin meres executores de les seves decisions (fins i tot a l'hora de fer un estudi de seroprevalença), però que no tinguin ni veu ni vot. "No som una gestora", va clamar Vergés.
És evident que el ministeri pot dibuixar un quadre general per a la desescalada, però a partir d'aquí hauria de confiar en qui té el coneixement concret del territori, ja sigui la Generalitat o fins i tot els ajuntaments, que han de tenir capacitat per adaptar les normes generals a la seva realitat concreta. No té cap sentit, com s'ha vist, que el govern català hagi d'esperar el vistiplau de Madrid per poder aixecar l'aïllament de la conca d'Òdena. De la mateixa manera que no caldria si es decideix aïllar una altra zona quan s'hi detecti un brot. El control, si de cas, hauria de ser a posteriori, i sempre sobre la base de la confiança entre institucions.
Pedro Sánchez va arribar al govern amb un pretès discurs autonomista per distanciar-se del PP, però quan ha arribat una crisi ràpidament ha optat per la via fàcil de la centralització, com si no hi hagués alternativa. Precisament, en un dels països que es posa d'exemple de gestió de la crisi, Alemanya, els lands hi han tingut i hi tenen un paper crucial. I igual passa a Suïssa. En canvi, Sánchez ha optat per un model d'hiperprotagonisme, en què les decisions les pren comptant només amb el seu reduït grup de confiança. Demà el govern espanyol ha d'aprovar el seu pla de desconfinament sense haver-lo pactat amb les autonomies. És a dir, que quan es parla de coordinar en realitat el que es vol dir és centralitzar.
