Cal visibilitzar més la diversitat de la societat catalana

La població immigrant difícilment pot optar a llocs de responsabilitat al sector públic o al privat

En els últims deu anys el percentatge d'immigrants a Catalunya oscil·la sempre al voltant del 15% de la població global. Això suposa, aproximadament, un milió de persones que, segons tots els indicadors, pateixen més la pobresa, l'atur i la discriminació. Si en el tombant del segle, quan la societat catalana va començar a rebre alts percentatges de població estrangera, es va fer un esforç important per mostrar els avantatges d'aquest increment de la diversitat, últimament el que més s'ha visibilitzat de la immigració són els problemes i les diferències.

És una tendència que cal capgirar, perquè estigmatitza encara més aquest ampli percentatge de la població catalana i fa que tampoc les segones o terceres generacions sentin que estan integrades i formen part de la societat plural que ja som. Encara hi ha poc mestres, metges, policies o periodistes d'origen immigrant que assumeixen tota mena de responsabilitats en lloc de limitar-se a treballar en temes o àmbits relacionats amb la immigració.

Aquest serà un dels objectius d'un nou pacte nacional per la interculturalitat que es vol posar en marxa des del departament de Treball, Afers Socials i Família que dirigeix, precisament, Chakir el Homrani, el primer conseller d'origen marroquí que ha tingut la Generalitat. Les entitats del Tercer Sector, però, reclamen concreció i no bones paraules perquè tenen experiència d'altres iniciatives semblants que s'han acabat quedant en paper mullat. Segons explica Oriol Amorós, el responsable de la secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania que s'encarregarà de posar en marxa aquest pla, tant important serà el debat i el procés de debat com el resultat final, però el cert és que tampoc tenim gaire temps per perdre. 

En un context europeu, espanyol i català en què està creixent la xenofòbia i, per què no dir-ho, el racisme, per l'impuls de formacions polítiques que han vist en la por al diferent un graner de vots, és fonamental fer una campanya de xoc que contraposi aquestes visions negatives. Ja hem vist com això està funcionant a Hongria, Itàlia i, també, s'està fent un lloc a França i Alemanya. I el mateix podria passar a Espanya i Catalunya. La integració de la immigració mai és un procés ràpid i requereix molt d'esforç de totes les parts, però el primer que cal és el coneixement i reconeixement mutu, el respecte per la diversitat cultural des de l'acatament a les normes i lleis pròpies del país i, també, el reforçament de la meritocràcia de manera que ningú tingui la sensació, o la convicció, que el seu origen és un obstacle a l'hora de progressar socialment o econòmicament. Durant molt de temps aquest paper s'ha deixat en mans de l'escola, i els mestres han fet un esforç ingent per integrar i acollir no només els alumnes sinó també els pares, però cal que s'hi impliqui tota la societat i, en l'àmbit laboral, tant l'administració com l'empresa privada. El debat sobre aquest pla que impulsarà la Generalitat pot ser un bon inici per anar parlant-ne.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF