Barcelona, a l'elit de la supercomputació mundial

El MareNostrum 5 i tot el que porta associat pot convertir la ciutat en una de les capitals de la recerca computacional

La designació de Barcelona com una de les seus del nou superordinador MareNostrum 5 és una fita fruit de molts anys de treball i d'un abast que segurament encara no estem en condicions de calibrar. No és només una infraestructura concreta que suposarà una inversió de 223 milions d'euros, sinó que es tracta d'una aposta estratègica destinada a marcar el futur d'Europa com a potència tecnològica. A la presentació que es va fer ahir, Roberto Viola, director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la CE, va deixar clar que la voluntat d’Europa és jugar a la “lliga mundial de la supercomputació”, amb un pressupost de més de 3.000 milions d’euros durant els propers anys.

Aquests diners serviran perquè, amb la col·laboració dels nous superordinadors que s'instal·laran a Barcelona, Bolonya i la ciutat finlandesa de Kajaani a partir del 2021 i cinc més de projectats en el futur, la Unió Europea pugui desenvolupar el seu propi projecte per fabricar processadors. Ara mateix el mercat de processadors està en mans dels Estats Units, la Xina i el Japó. Si la Unió Europea vol ser una potència de futur no pot ser tecnològicament dependent, sinó que ha de tenir els seus propis programes de desenvolupament i ser capaç d'imposar les seves pròpies regles.

En aquest sentit, el MareNostrum 5 i tot el que porta associat duran Barcelona a una nova dimensió que, si se sap aprofitar, crearà les condicions perquè la ciutat es converteixi en una de les capitals de la recerca computacional del món. En efecte, es tracta d'una oportunitat d'or per situar la capital catalana a l'elit de la recerca informàtica, capaç d'atreure talent i generar llocs de treball de qualitat. I tot gràcies a la bona feina que s'ha fet aquests anys al Barcelona Supercomputing Center (BSC), actualment dirigit per Mateo Valero. Immersos com estem en la formació dels nous governs municipals, aquest èxit hauria d'estar molt present en els plans de futur de la ciutat i la seva àrea metropolitana.

Més enllà dels beneficis concrets per a la ciutat, la xarxa de supercomputadors europeus també marca el camí a seguir en el camp de la construcció de la Unió Europea: la col·laboració. En un món globalitzat com l'actual, i amb la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina de fons, la UE només podrà ser un actor principal si és capaç de superar els recels i les dinàmiques dels vells estats nació per passar a treballar de forma més coordinada i en una relació més estreta. La recerca científica i tecnològica ha de convertir-se en el contrapunt a la temptació nacionalista que ha portat al Brexit o a l'auge de l'extrema dreta populista en països com Itàlia. Sense aquestes xarxes de col·laboració transfronterera, la UE està condemnada a la irrellevància.

Barcelona, doncs, té la capacitat de convertir-se en un d'aquests nodes europeus que superen les fronteres i són pols d'atracció d'abast mundial. Una capital global i alhora local, amb personalitat pròpia. Aquesta és, avui dia, una fórmula imbatible.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF