12/07/2019

Algú demanarà perdó per la persecució dels docents de l'IES El Palau?

2 min
Façana de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca.

BarcelonaEl jutjat d'instrucció número 7 de Martorell ha arxivat les denúncies que quedaven obertes contra tres professors de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca que havien estat acusats d'humiliar els fills de guàrdies civils l'endemà de l'1-O. Aquest mateix jutjat ja havia arxivat amb anterioritat cinc denúncies contra docents del mateix centre, i un altre havia fet el mateix amb una altra denúncia. En total han sigut nou docents que han patit un calvari judicial fruit d'una persecució indigna que ha intentat posar l'escola catalana en la diana de forma irresponsable, sobretot per part de formacions com Ciutadans i el PP.

Desgraciadament, el mal ja està fet i res podrà rescabalar aquests professionals de l'ensenyament, però almenys seria exigible que després que la justícia hagi deixat clar que no hi ha indicis per mantenir una causa oberta pels delictes d'odi i contra la integritat moral algú almenys demanés perdó als afectats. Això, però, no passarà. I no passarà perquè el que s'amagava darrere d'aquelles denúncies era la intenció d'assenyalar tot el sistema educatiu català, d'acusar-lo d'adoctrinament, i d'inculcar en moltes famílies la desconfiança cap als equips docents.

L'altre objectiu, que probablement s'ha aconseguit en algun grau, era provocar l'autocensura en els mestres a l'hora de tractar qüestions com el conflicte polític català, inocular el virus de la por sota l'amenaça de les accions judicials. I això és així perquè l'escola catalana s'ha convertit, juntament amb TV3 i els Mossos d'Esquadra, en el pilar de l'autogovern que la dreta espanyolista pretén abatre a la primera oportunitat que tingui. La insistència de PP, Cs i Vox en el 155 no és casual. Es tracta d'intentar crear el clima idoni per justificar una nova intervenció de l'autonomia, però d'una profunditat i llargada molt més àmplia. I això encara que el Tribunal Constitucional hagi dictaminat que l'aplicació del 155 no pot ser indefinida en el temps i ha de ser un últim recurs.

És per això que tant la Generalitat com la comunitat educativa han de treballar en la direcció de blindar el model d'escola catalana dels intents de provocar la discòrdia interna i han de reforçar l'autoestima, la protecció i la valoració del seu cos docent. La justícia no ha d'entrar a les aules, ni per vigilar les falses acusacions d'adoctrinament ni per dictaminar quantes hores s'han d'impartir d'una o altra llengua. El que no es pot permetre és que, en ple segle XXI, els professors visquin amb por o estiguin condicionats en la seva tasca, que és la de formar futurs ciutadans amb sentit crític i criteri propi. Fa l'efecte que Catalunya, amb l'excusa del Procés, ha patit les conseqüències de l'onada reaccionària que pretén condicionar l'escola, i que de ben segur que continuarà en aspectes com la llibertat sexual i de gènere.

Com a societat hem de construir una barrera perquè aquests intents fracassin. I assenyalar clarament els responsables, començant per algú com Albert Rivera, que, paradoxalment, va anar a una escola catalana.

stats