La culpa és dels que han alimentat Vox

Després de donar-li cobertura, ara PP i Cs s'escandalitzen de l'agenda xenòfoba de la ultradreta

Per si algú encara en dubtava, l'agenda ultranacionalista, xenòfoba i antifeminista de Vox ha quedat perfectament al descobert. La llista de dinou condicions que la formació ultradretana posa a PP i Cs per donar-los suport en l'acord de govern per a Andalusia és una autèntica barbaritat. És un programa que fa retrocedir Andalusia, i amb ella tot Espanya, a l'època preconstitucional. Vox pretén una descarada recentralització que en la pràctica converteix les autonomies en meres diputacions provincials, i les buida de competències troncals com l'educació i la sanitat. Ho aplica a Andalusia però pensa en Catalunya, esclar. Vox també mostra la seva obsessió contra els estrangers demanant que la Junta d'Andalusia faciliti l'expulsió de 52.000 immigrants sense papers. Fa explícit, a més, el seu combat contra el feminisme exigint que es derogui la llei contra la violència de gènere. Nega, per tant, en la pràctica un problema majúscul. I evidencia el seu espanyolisme ultramuntà, per no parlar directament de neofranquisme, quan parla de celebrar la Reconquesta.

Tot plegat és entre esperpèntic i realment preocupant. Si aquest és l'ideari que ha de marcar el debat polític els pròxims temps, Espanya no només té un problema gravíssim, sinó que ella mateixa pot esdevenir un problema per a l'estabilitat europea. Vox fa recular el país mig segle i alimenta l'onada populista d'ultradreta que, de la mà de Le Pen a França o Orbán a Hongria, amenaça de fer trontollar la Unió Europea. 

La culpa que estiguem ara parlant d'això és dels que han alimentat la bèstia, començant per l'expresident Aznar i la seva premsa amiga, i seguint pel PP de Casado i el Cs de Rivera. Els que ara s'esquincen les vestidures per les increïbles exigències d'Abascal i els seus són els mateixos que els han donat cobertura iniciant-hi una vergonyosa negociació per assegurar-se el poder a Andalusia, i els que porten temps fent seguidisme del seu discurs, en una competició embogida que té l'independentisme català com a boc expiatori. PP i Cs han fet gran Vox i ara s'hi veuen atrapats. Mai haurien d'haver iniciat un camí així. Des del principi, Casado ha mostrat la seva debilitat argumental i negociadora, cedint ja d'entrada amb la violència de gènere, potser conscient que els votants de Vox venen de les seves files. I a Rivera se l'ha vist incòmode, però no ha sabut tallar-ho d'arrel. ¿En quin moment seran inassumibles els vots de Vox per a Cs? Què més cal?

El problema és que ara Vox ja no és un accident ideològic. És una realitat perillosa: representa la bandera de la reacció que està arrossegant la dreta espanyola, i amb ella el conjunt de l'Estat, cap a una autèntica involució amb l'objectiu d'esborrar el consens del 1978 que tant diuen defensar. És el retorn d'un nacionalisme tenyit de nostàlgia unitarista i d'intolerància, cada cop més incapaç d'entendre la pluralitat cultural i social, inclòs l'alliberament de la dona. I per desgràcia connecta amb un contrareformista estat d'opinió mundial que va de Trump a Bolsonaro. 

 

EDICIÓ PAPER 19/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF