Acció contra la pandèmia

Davant la virulència de la pandèmia del coronavirus –que no para d'estendre's–, una altra onada global treballa per combatre-la. Amb més o menys èxit, de moment, milers de científics s'esforcen a contrarellotge per aconseguir uns medicaments que, abans no arribi la vacuna, permetin pal·liar el patiment que la Covid-19 està infligint a la humanitat. És el cas d'un equip internacional que iniciava aquest dilluns un assaig clínic europeu per posar a prova quatre tractaments experimentals contra el virus. El coordina l'Hospital Universitari de Lió, a França, i hi participaran 3.200 pacients. A la feina dels científics s'hi afegeix, en paral·lel, la d'enginyers com els que han sigut capaços de treballar amb impressores 3D per produir massivament peces que facilitin la multiplicació d'uns respiradors que són vitals per a molts malalts i dels quals els centres hospitalaris van desesperadament necessitats. Uns i altres treballen sense descans per ajudar els equips sanitaris a aturar el degoteig de morts que intenten estroncar els nostres hospitals.

En l'àmbit econòmic, també calen accions, concrecions. Assistim a una crisi econòmica també sense precedents. Moltes empreses tindran capacitat innovadora per reorientar la seva activitat i se salvaran, però milers de persones estan quedant ja a l'atur i moltes empreses també moriran. Cap país se'n sortirà sol. Això posarà novament en qüestió la utilitat d'Europa més enllà del BCE i la seva importantíssima capacitat d'injectar una liquiditat que els estats hauran de vehicular. A Espanya es comencen a conèixer els detalls d'un pla d'avals públics, que avui concretarà el govern espanyol. Es tracta de crèdits que concediran els bancs, però que parcialment tindran una garantia de l'Estat. L'acord entre la banca i el ministeri d'Economia preveu que els avals seran més elevats com més petita sigui l'empresa i es dividiran en tres grups: pimes i autònoms, empreses mitjanes i grans i, finalment, grans corporacions. Els percentatges de suport estatal podrien arribar al 80%.

La iniciativa ciutadana, les ganes de fer coses, de contribuir, es noten arreu. Des de la confecció de mascaretes, amb gent cosint a casa seva, fins al treball de Metges Sense Fronteres en hospitals de campanya que tants cops hem vist en països menys afortunats econòmicament. No falten iniciatives col·lectives. I a nivell individual també s'espera el millor de cadascun de nosaltres. Darrere de les xifres dels balanços diaris de víctimes hi ha una vida, una família, unes il·lusions truncades i un dol impossible de canalitzar. Caldrà molta fortalesa, i molta ajuda, per superar tots els silencis i les absències en tantes morts de les nostres persones estimades durant aquests dies i les setmanes que venen. Per això cal que tots alleugem el dolor i les necessitats de l'altre en un moment en què es posarà a prova la resistència i la cohesió social. 

Molts de nosaltres no som soldats ni ho volem ser, som individus conscients de la nostra llibertat individual i de les nostres obligacions amb la comunitat. Persones responsables i empàtiques capaces d'estar a l'altura del que la societat necessita en aquest moment de tanta incertesa i dolor. Per això actuem.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF