Adéu, fins una altra

50 ombres de Grey, Freeride world tour, quilòmetre llançat, eleccions, ciutadans sense dret a vot, el temps, quotes d'autònoms desorbitades, corrupció, desigualtat, violència, ... són mots i noms propis que envolten el teu dia a dia, en un món capitalista que t’educa per ser un consumidor sense criteri, a mode de robot programat per fer el que uns decideixin que és bo per a tu.

Engegues la ràdio, la televisió, tens les apps de notícies al mòbil i tot sembla ser negatiu, fins i tot les crítiques de cinema.

Doncs jo em rebel·lo. I em rebel·lo perquè penso, i no penso com la majoria. Tinc criteri propi i em dóna igual anar a contracorrent. No em crec el que em venen. No em crec la teoria catastrofista. Vull fer del món un lloc millor. On compartir les coses que no et calen sigui un exercici diari, on reciclar sigui una religió, on compartir experiències de forma lliure i sense lligams, amb la gent que aprecies, sigui normal. I em rebel·lo i em nego a consumir productes de màrqueting sense fonament -com algunes pel·lícules- però sí que vull conèixer l’Stephen Hawking.

No tinc dret a vot en el país on visc, però sí que pago una quota d’autònoms que, si ho traspasséssim a un treballador per compte aliè, suposaria un salari mensual (sense cap mena de despesa per aconseguir-lo) de 7.418 euros.

Em nego a assumir que la violència i la desigualtat formen part del meu món: mentida! Eduquem en la desigualtat i en la corrupció, d’altra manera, no existiria. Per què s’ha de tractar un nen de forma diferent perquè és fill d’un ministre, d’una família X o del personatge de torn?

Però apareixen coses boniques entre tota la porqueria que sembla que et volen fer creure que està arrelada en la condició humana, com ara proves esportives en què la persona, després d’una llarga preparació, molts cops després d’haver-ho deixat tot per complir el seu somni, o bé haver hagut de renunciar a moltes coses banals sense les quals tu no podries viure, ha aconseguit el seu Dorado.

I aquesta paraula, el Dorado, és la que fa 9 anys enrere va portar el somni d’un boig pel forapista a Arcalís, la que ha aconseguit fer venir a aquest puntet que som en el mapa als organitzadors del Freeride World Tour i que donessin com a bones les muntanyes del Basser i companyia per portar els millors 'riders' del forapista fins a les Valls del Nord. Gràcies, Joan Masferrer, per haver sembrat aquella llavoreta i gràcies a tots aquells que la van anar regant fins a fer possible que la floreta s’hagi començat a veure.

I què dir de l’altra vall... Copa del món de quilòmetre llançat, esquí alpí de bon nivell, innovacions, sorpreses i novetats cada temporada.

I et preguntaràs què té a veure tot això amb el títol d’aquest article. Doncs té a veure que la neu pot traspassar la teva pantalla i convertir-se en el teu mitjà de subsistència sense ni tan sols posar-te els esquís, pot passar que la teva experiència en la muntanya t’ajudi a pagar les teves factures, pots convertir-te en redactor i responsable d’un megaportal de neu i muntanya sense haver-t’ho plantejat.

I és que, com he escrit i explicat altres cops, voler és poder i les casualitats no existeixen: tot té un perquè. Sols cal que et proposis els teus objectius de vida i comencis a caminar cap a ells. Compromís, esforç, recompensa i felicitat, fruits de la perseverança i la voluntat, existeixen just al girar la cantonada. S’hauran adonat els gabinets de premsa i comunicació dels nostres veïns, i els polítics i gestors del futur del país, que tot seria més fàcil si compartissin i incloguessin els seus iguals en lloc de crear ciutadans de primera i ciutadans de segona?