El somni dels que mai no han guanyat

És evident que la publicació de les últimes enquestes beneficia les candidatures d’ERC i Cs, que aspiren ara a rebre vot útil dels que dins de cada bloc prioritzen que sigui un partit de la seva opció ideològica, independentista o unionista, qui arribi primer el 21-D. És l’anomenat efecte cavall guanyador o bandwagon. En aquest cas no es tracta només que guanyi una força concreta, sinó que cadascuna d’elles representa el conjunt del seu bloc, són una mena d’abanderats. En el cas que ens ocupa hi ha a més a més un altre factor psicològic. Ni ERC ni Ciutadans han guanyat mai unes eleccions autonòmiques en l’era moderna, i per tant els seus electors tenen un plus de motivació especial. Imaginem com es deuen sentir els militants d’ERC que van viure els temps en què l’independentisme era minoritari i fins i tot era ridiculitzat, entre d’altres per Jordi Pujol. Però m’atreviria a dir que aquest plus encara és superior entre l’electorat unionista. Fiquem-nos un moment en la pell d’un votant del PP, un partit que sempre ha tingut un suport a Catalunya molt inferior al de la resta de l’Estat i ha jugat un paper marginal. Doncs bé, ara Cs els fa una oferta difícil de rebutjar: apuntar-se a un projecte clarament espanyolista que té veritables opcions de guanyar. La mel de la victòria, vet aquí el que Rajoy no pot oferir als seus.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF