El paper de l''Abc' de Sevilla durant el cop del 23-F

BarcelonaDe vegades se'ns oblida que a Espanya hi va haver un cop d'estat de veritat, amb tancs al carrer, ocupació militar del Congrés pistola en mà i trets a l'aire el 23 de febrer del 1981. Aquella intentona va acabar amb un judici en què es va condemnar una trentena de militars involucrats, però es va deixar al marge allò que es coneix com la trama civil. I aquí resulta interessant veure el paper dels mitjans de comunicació. No hi ha dubte que els mitjans van ser clau per al fracàs del cop, sobretot l'operador de TVE que va mantenir la càmera encesa apuntant a la mesa del Congrés, el fotògraf d'Efe Manuel Pérez Barriopedro o la gent de la Cadena SER que va mantenir la tensió informativa durant una nit d'infart. Però no tothom va estar en el mateix bàndol.

El periodista Luis Santos va publicar el 2015 un llibre imprescindible per conèixer les relacions entre la premsa escrita, sobretot els seus editors, i els governs de la Transició titulat La prensa que se vendió (Ediciones Carena). I allà descobrim, gràcies a documents desclassificats de la secretaria d'Informació, que el govern de la UCD va acusar l'Abc de Sevilla de donar suport al cop. I és que el director del diari, Nicolás de Salas, se'n va anar a Capitania aquella nit i no a la seu del Govern Civil i va prohibir sortir al carrer als redactors de l'Abc. Ignacio Aguirre, secretari d'Informació i tiet de la que després seria presidenta de la Comunitat de Madrid, li prepara un extens informe a Adolfo Suárez sobre l'actitud colpista de l'Abc de Sevilla. I el ministre d'Hisenda, Jaime García Añoveros, li escriu que és "pur feixisme". ¿Va tenir alguna conseqüència per a l'Abc? No. De fet, un periodista, Román Orozco, va ser multat per criticar De Salas des de Diario 16.