11/06/2013

La llarga agonia

1 min

Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro tenen una cosa en comú: tots dos aspiren a veure passar per davant seu el cadàver polític d'Artur Mas, tots dos creuen que el líder convergent és l'obstacle que entrebanca les seves respectives carreres i que, un cop desaparegui, la societat catalana els anirà a buscar perquè aportin les dosis de seny i realisme que es van perdre en l'infaust període que va encetar Pasqual Maragall. De fet, en privat ja el donen per mort i enterrat. Però aquest temps d'agonia masista se'ls està fent llarguíssim, etern, inacabable. Com els fills que esperen la defunció del pare per repartir-se l'herència, les urgències passen al davant de l'elemental sentit de la correcció cristiana i s'arriben a traspassar certs límits. I quan el moribund fa algun gest de reviscolament, l'interpreten segons el seu particular prisma: "Ja ho veus. No s'ha adonat encara que li falten quatre dies, pobret. Si sabés que això del procés ja no és més que un teatre de titelles". I així van passant els dies. Esperant un final que triga massa.

stats