Tot és una qüestió de temps
NO SÓC UN EXPERT en informació econòmica, però de les Jornades del Cercle d'Economia de Sitges m'he quedat amb una sola idea: la variable clau de tot és el temps. Des de l'FMI José Viñals va arribar a citar sant Agustí quan, davant del repte de practicar la castedat, demanava a Déu una mica més de temps. Tots sabem, com van coincidir la majoria d'especialistes, que hem de reduir el dèficit i l'endeutament. Però la qüestió és a quin ritme i amb quins terminis perquè el remei no sigui pitjor que la malaltia. Quin és, però, el problema? Que la variable temps no sempre depèn d'un mateix. I en el cas d'haver de tornar un deute has de comptar amb els creditors, que tenen un punt de vista diferent. En concret, tal com va recordar Dani Rodik, són més partidaris de sant Tomàs i el seu "veure-ho per creure-ho". Per acabar-ho d'adobar, Rajoy va dir, parlant d'una eventual reforma de la Constitució, que l'important és el momentum .
El resultat és que molts dels debats que tenim no són tant sobre el què sinó sobre el quan. Quin és el millor moment per fer una consulta? Quin és el ritme adequat de les retallades? Quan hem d'anunciar un fitxatge o fer un ERO? Quan és pertinent comunicar una notícia incòmoda o iniciar un canvi radical de vida? Avança massa ràpid la nostra relació de parella o, al contrari, les hores s'escolen amb una cadència sospitosa sense cap camí traçat?
Sant Agustí ho definia així: "Què és, doncs, el temps?" I es responia a si mateix: "Si ningú m'ho pregunta, ho sé". Quina hora és, per cert?
