ANÀLISI

Un test d'estrès per a Esquerra

La dreta judicial fa pujar el preu de la investidura per als republicans

La política s'assembla als mercats financers en una cosa: els preus de les decisions canvien en funció de la conjuntura, i sempre hi ha persones amb capacitat d'influència per incidir en la cotització en benefici propi. El PP, Cs i Vox han jugat bé les seves cartes judicials contra el pacte PSOE-ERC i, emparant-se en les estructures reaccionàries que conformen l'Estat, especialment fortes a la judicatura, han alterat el preu de la investidura. Avui, per a ERC és més car que ahir facilitar un govern PSOE-Unides Podem, i només calia veure la cara de Pere Aragonès al costat de Quim Torra. Alhora, per als socialistes també ho és pactar amb ERC, tot i que les paraules d'Adriana Lastra criticant la Junta Electoral Central donen a entendre que, arribats a aquest punt, estan disposats a pagar aquest plus.

Per tant, la pilota queda en el terrat d'ERC. D'entrada semblaria que els republicans necessiten un altre gest com el de l'Advocacia de l'Estat, però en aquest cas hauria de ser en forma de posicionament del PSC en contra de la decisió JEC. Això tornaria a fer baixar el preu una mica en el mercat de divises polítiques. Però en cap cas fins a situar-lo en el seu nivell anterior.

Per tant, ens trobem davant d'una decisió transcendental per a ERC, una mena de test d'estrès (seguint amb les imatges econòmiques) sobre la seva capacitat per mantenir el rumb enmig del foc creuat i les bombes de rellotgeria que, amb una cadència que ja podem anticipar, aniran esclatant les pròximes setmanes i mesos. Al capdavall, el que està en joc, com amb els bancs, és la fiabilitat d'ERC, en aquest cas com a partit que ha de liderar la interlocució amb l'Estat enmig de la tempesta. No és un context apte per a curtterministes ni assessors electorals, als quals ja els tremolen les cames i voldrien fer com Puigdemont el 26-O, és a dir, fer-se enrere de la decisió presa.  

Torra i Casado, reforçats

Per contra, els que avui han augmentat el seu valor polític són, d'una banda, el president Torra, i de l'altra, Pablo Casado, el líder de l'oposició a Espanya, units per la seva oposició, per motius ben diferents, esclar, al pacte PSOE-ERC. En un primer moment va semblar que Torra volia pitjar l’accelerador i fer el pas que Puigdemont va evitar el 27-O: va arriar la bandera espanyola de Palau. Era un gest simbòlic, ja que l’Estat continua ben present a Catalunya (ser independents de veritat significaria arriar la bandera de Capitania o el Bruc), però va durar 13 minuts i no va ser una iniciativa de Torra sinó de l’ANC. La cotització del president va tornar a baixar bruscament.

En el cas de Casado, el líder popular sortirà aquest dissabte amb un somriure a la cara a la tribuna d'oradors, disposat a investir-se ell mateix president in pectore amb l'ajuda de l'escuder Santiago Abascal i la grupie Inés Arrimadas, que parlarà després de Gabriel Rufián. Casado li farà suar la cansalada a Pedro Sánchez, que afronta el debat més difícil de la seva vida, amb l'hemeroteca convertida en un mostrari de punyals per llançar-li.

A hores d'ara ja podem dir que el govern Sánchez-Iglesias començarà a caminar ple d'esgarrinxades. Ara bé, Sánchez sap millor que ningú, potser amb l'excepció de Junqueras, que resistir és vèncer. I la clau de la legislatura serà aquesta: la resistència dels elements que la conformen.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF