FOTO CONTE
Misc 27/07/2011

El diputat novell

i
David Miró,
3 min
El diputat novell

Els altres nens se'l queden mirant amb un punt d'incredulitat mentre J.B. fa botar la pilota amb posat desmenjat. Acaba de deixar anar un designi destinat a canviar-li la vida. "De gran jo vull ser polític...", ha dit deixant la frase volgudament inacabada, perquè li falta el motiu central, la inspiració: "com el president Pujol". Ell no ho sabia (tot i que ho podia intuir en aquelles mirades infantilment escrutadores i cruels) però a partir d'aquell moment seria el rar de la colla, l'ovella negra, el nen que, per alguna estranya raó, no volia ser ni futbolista ni astronauta. Tampoc seguiria l'exemple del seu pare, propietari de tres tallers de motos a la vella ciutat que en temps va ser capital del tèxtil. El dia de la revelació el seu progenitor l'havia portat a la seu local de CDC, on el president Pujol feia una visita per animar la tropa de cara a unes eleccions municipals, les del 91, on els socialistes preolímpics se sentien forts ("fatxendes", n'havia dit). Aquell home baixet i enèrgic l'havia impressionat, igual que li havia passat al seu pare una dècada abans, ell, que no s'havia significat mai políticament però que temia per igual els funcionaris franquistes i els revolucionaris comunistes. A casa, però, es rebia Serra d'Or amb puntualitat suïssa. La lectura era l'aliment espiritual d'un home acostumat a respirar fum i a desprendre aroma d'oli Cepsa de dos temps.

J.B. es va fer gran i no va defallir ni un moment en el seu objectiu vital. El seu catalanisme de pedra picada es va anar enfortint i amb la Xènia, la seva xicota, van fer un estiu la ruta a peu que un historiador local li havia explicat que havia fet Jaume I per conquerir el Regne de València, entrant des de l'Aragó per Vilafranca, a l'Alt Maestrat, fins a arribar a la costa, a Borriana, per després enfilar cap a València, amb aturada obligada al Puig. El país li encantarà, però als valencians no els entendrà mai.

El brillant expedient de J.B. crida ràpidament l'atenció a Palau, on el president necessita advocats per preparar una ofensiva legislativa per eixamplar l'autogovern. Som a l'any 2002, i J.B. tindrà l'oportunitat de veure el poder des de dins quan encara no ha complert els 25. Un dia, però, li truca un empresari amic de la família perquè li faci una gestió davant de l'ACA i li eviti una multa per un abocament d'aigües contaminades. És el seu primer contacte amb la part menys neta de la política. Però el seu pitjor dia el va viure en un d'aquells pobles de l'Ebre encesos en flama pel maleït Pla Hidrològic. Davant d'un meandre majestuós, amb el sol reflectit en petites onades irisades de verds i blaus, un d'aquells alcaldes avesats a majories absolutes li va etzibar al conseller en cap: "Com mos podeu fer això? Que no veieu que mos porteu a la ruïna?" J.B. confessaria anys després a un amic davant d'un gintònic (la Xènia l'havia abandonat per algú altre que feia jornades de 8 hores i no de 14) que aquells dies la seva fe en el president va trontollar.

Tot allò, però, va passar ràpid, perquè molt aviat es va veure fent oposició al tripartit i preparant informes per al nou Estatut. La patacada havia estat forta, però tothom pensava, i ell també, que Maragall no duraria i aviat tot tornaria a la normalitat. Per això la nit de l'1 de novembre de 2006 es va viure com una tragèdia a casa seva, on el seu pare repetia un cop i un altre: "Déu meu, què hem fet malament per tenir de president aquest Montilla?"

Dels darrers quatre anys no cal ni parlar-ne, han estat molt llargs, massa. Un desastre de dimensions descomunals que ara ens toca arreglar a nosaltres, pensa assegut al costat d'un veterà dirigent que ratlla en un paper els vots per elegir la presidència del Parlament. Fa una ullada a la tribuna i albira la figura inconfusible del president Pujol (li pica l'ullet però podria ser un tic). I en aquell moment, mentre s'anuncia la victòria de De Gispert, té la certesa íntima que tot i que ara no el coneix ningú, ell, el diputat novell, serà president algun dia.

stats