UN DE LES DECISIONS més complicades que s'han de prendre en el procés de confecció d'una portada quan hi ha una massacre com la d'Egipte és la tria de la foto amb què l'endemà rebràs el lector a la pila del quiosc. És una decisió difícil d'entrada per la gran quantitat de fotografies que han de revisar els editors. Dijous al servidor de l'ARA hi havia unes 500 imatges d'Egipte (les mateixes que es van rebre de la final dels 100 metres, per cert). El lector es pot imaginar que la cruesa d'algunes d'aquestes instantànies, que les fa poc respectuoses amb les víctimes i totalment indigeribles per a la nostra sensibilitat, les exclou automàticament. Però per descartar-les les has de veure, i aquest visionat de l'horror t'ajuda a fer-te una idea exacta del que ha passat. T'ajuda a calibrar les paraules que utilitzaràs en el titular i el to que necessitaràs. I t'enfronta al gran dilema: de totes, quina serà la que explica millor allò que vols transmetre, quina la que, sense causar repugnància al lector que passa pel quiosc en direcció a la platja, et servirà per atreure l'atenció sobre un racó del món que es dessagna sense remei? ¿Serà aquella de l'àvia plorant un nét que té aquella mirada d'estupefacció que els queda als que saben que han mort massa aviat? ¿Serà la d'una dona enfrontada a la màquina infernal del bul- dòzer? ¿Serà la del plor desconsolat de qui acaba de reconèixer el seu germà entre la munió de cossos que omplen la mesquita? ¿Serà la de l'adolescent amb uns ulls injectats d'ira que anuncien la venjança?
