Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

La difícil digestió de la victòria

L'ESTAT ESPANYOL ha guanyat la batalla contra ETA, ha reduït l'organització armada a la mínima expressió, els ha tallat les vies de finançament i, finalment, els ha obligat a capitular. És una victòria inapel·lable, però té un problema: en tractar-se d'una guerra no convencional no hi ha una rendició oficial ni un tractat de pau com el de Versalles del 1919. Això és el que explica el desconcert actual del govern espanyol: no saben, no tenen ni idea, de fet, de com gestionar la victòria. És més, comença a estendre's la idea que, si no reacciona, ETA pot convertir la seva derrota en la llavor d'un triomf pòstum (recordeu Versalles). I és curiós que després de dècades en què no ha fet més que reforçar l'enemic contra el qual lluitava (¿o no ha estat ETA, i la comunió de sentiments que provocaven els seus atemptats, el principal galvanitzador de la identitat espanyola de la democràcia?) ara ha descobert que provoca més inestabilitat quan no assassina que quan ho feia.

Vist des de fora tot el protagonisme del procés de pau és d'ells, són els únics que fan passos i, a més, de manera unilateral, mentre el govern espanyol resta impassible, o més aviat es mostra nerviós i insegur, inadaptat en tot cas, perquè imagina (i no va desencaminat) un possible futur sense ETA però amb Arnaldo Otegi de lehendakari després d'una campanya amb aromes mandelianes. D'ETA en caldia parlar molt i a fons, però faig una darrera reflexió: algú s'imagina l'actual procés català amb ETA matant? Jo, no.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF