Sánchez passa a l’atac i allunya el pacte amb Cs

Casado canvia d’estratègia i entra en el cos a cos amb Rivera mentre el candidat del PSOE s’acosta a Podem

Tota la carn a la graella. Aquesta va ser la consigna dels quatre candidats a la Moncloa en el debat d’Atresmedia, que va ser un foc creuat constant i sostingut. I amb novetats en el guió respecte al de TVE. Sánchez contra Rivera. Casado també contra Rivera. Iglesias contra Sánchez. Rivera va ser l’únic que es va mantenir fidel al guió del dia anterior i va repartir contra tothom amb aire frenètic. El resultat va ser que ahir van quedar més clars que mai els dos blocs que s’enfronten: l’esquerra (PSOE-UP) contra la dreta (PP-Cs). El problema és que els primers necessitaran els independentistes i els segons l’extrema dreta, i cap d’ells era ahir al debat.

“No entra en els meus plans pactar amb qui m’ha posat un cordó sanitari”, va dir d’inici Sánchez en referència a Ciutadans. Va ser el més lluny que ha anat el candidat socialista en tota la campanya, segurament conscient que Iglesias li havia fet mal el dia anterior brandant el fantasma del pacte PSOE-Cs. Iglesias, però, va fer com si sentís ploure i va continuar acusant Sánchez de voler pactar amb els taronges. ¿S’ho creurà l’electorat?

Al costat de Sánchez, Rivera somreia satisfet perquè es veia altre cop com a protagonista del debat. Però aquesta vegada no li va sortir tan bé com el dia anterior. Pablo Casado, pressionat per les portades de la premsa conservadora que havien coronat Rivera, també va canviar de manual i va optar per atacar-lo. “Som els únics en aquest debat que no hem pactat amb el PSOE”, va dir d’entrada el líder popular. Rivera volia multiplicar-se davant la pluja de cops que rebia, i això li va fer adoptar un to perdonavides, interrompent constantment els seus adversaris. “No es posi nerviós, senyor Sánchez”, va repetir en diverses ocasions. La mateixa tècnica la va fer servir amb Casado i Iglesias, fins a fer-se antipàtic a l’espectador que pretenia sentir les propostes d’uns i altres. “Vostè és molt maleducat, senyor Rivera, això no agrada ni a la gent que el vota”, li va dir un Iglesias desesperat pels comentaris sardònics del líder taronja. “Vostè és el moderador, ara?”, li va respondre amb aire xulesc Rivera.

El president del govern va demostrar que havia après la lliçó i va sortir a l’atac. Quan Rivera va treure la seva tesi per acusar-lo de mentider, Sánchez va respondre-li allargant-li el llibre de Santiago Abascal i Fernando Sánchez-Dragó España vertebrada (Planeta). Ull per ull. Més enllà d’aquest cop d’efecte, Sánchez va limitar-se a acusar de mentiders els dos líders de la dreta i a ignorar els dards d’Iglesias, a qui va tractar amb guant de seda.

En el seu repertori contra Rivera va exhibir una carta oficial de la conselleria d’Igualtat de la Junta d’Andalusia, gestionada per Cs, on es demana les dades de les persones que treballen en programes contra la violència domèstica. “L’extrema dreta posa la ideologia, el PP la responsabilitat i Cs és el còmplice necessari. Quina pena, quina decepció, senyor Rivera!”, va clamar després de denunciar que el govern andalús ja havia posat en marxa les llistes negres que reclamava Vox.

Casado va renunciar a competir amb Rivera en histrionisme, però no a burxar-lo en la seva manca de fiabilitat econòmica, mentre Rivera l’atacava en qüestions com l’avortament o l’eutanàsia. Casado es va presentar com el líder de la dreta de tota la vida i va marcar perfil polític, tot i que no va estalviar acusacions de mal gust com quan va retreure a Sánchez la condemna per maltractaments a Jesús Eguiguren, del PSE, amb retall de premsa inclòs. Amb aquest objectiu va proposar una “llei de maternitat”, amb l’objectiu declarat de rebaixar la quantitat d’avortaments. També va treure pit per haver anat cinc cops a Ceuta i Melilla.

Iglesias, pedagògic

Iglesias va estar més actiu que el dia anterior, i no va repetir l’estratègia de llegir articles de la Constitució. Va ser pedagògic i va insistir un i cop i un altre en presentar les propostes d’Unides Podem com coses que ja són normals a Europa, com la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys. Ell, com Rivera, va ser el que més es va assemblar al candidat del dia anterior. “Les concertines no respecten els drets humans, i és una vergonya que l’ Open Arms no pugui ser al mar rescatant persones”, va dir en un dard dirigit a Sánchez, que manté retingut el vaixell a Barcelona.

El gran canvi d’ahir va ser sens dubte el to agressiu que va adoptar Pedro Sánchez contra els dos líders de la dreta fins a extrems sorprenents. “Vostè no sap el que representa la violència de gènere”, li va dir a Casado. El líder popular es va quedar atònit i Rivera va contraatacar: “Espanya no es mereix un president com vostè”. I Iglesias va reblar el clau: “És una vergonya la manera com està discorrent aquest debat”, va dir, apareixent com el moderat del debat.

“¿Vostè està disposat a indultar els presos de la Manada?”, va preguntar Casado a Sánchez amb la intenció de treure el tema dels presos catalans. Sánchez no va caure en la trampa i ho va aprofitar per fer sortir a passejar Vox. “Vostè només dibuixa una Espanya blava, blau fosc gairebé negre”, li va etzibar. Sánchez va voler recuperar l’autoestima dels votants socialistes descartant un pacte amb qui els insulta cada dia i abandonant l’estratègia de la moderació. Per què? Molt fàcil. El principal perill per al PSOE és l’abstenció. I per aconseguir una gran mobilització, Sánchez necessita tensió. I ahir es va afanyar a crear aquesta tensió. La cirereta la va posar quan va recordar que “el PP tenia un parc temàtic de la corrupció” al País Valencià, just quan Rivera exhibia un rotlle amb casos de corrupció del PSOE. “I vostè, senyor Rivera, em posa el cordó sanitari a mi”.

“Vostè és el president més radical de la democràcia espanyola”, li va respondre Casado, que ahir va intentar apujar un grau el seu to però es va trobar amb un Sánchez molt dur i un Rivera molt còmode en la brega.

La qüestió catalana

Quan va arribar el torn de Catalunya, Pablo Iglesias va rescatar el referèndum (“Nosaltres som partidaris d’una consulta”), oblidat l’altre dia. Casado i Rivera van semblar discos ratllats. El popular va insistir que Sánchez és “el candidat favorit dels enemics d’Espanya”. I va anar més enllà: “Nosaltres diem que ja ha negociat i ha cedit. I per això ha acostat els presos. Vostè vol tornar a Pedralbes, on s’insultava la monarquia. Vostè és un perill públic”. Rivera va canviar la foto de Sánchez amb Torra per la del sopar entre Idoia Mendia i Arnaldo Otegi en un mitjà de comunicació. “Molts socialistes se n’avergonyeixen. Jo vull ser el president que protegeix tots els espanyols, a Errenteria o Vic”.

Al final tothom va semblar satisfet. Pedro Sánchez per haver superat la prova sense grans esgarrinxades, tot i haver hagut d’enfangar-se a última hora per retenir el vot d’esquerres. Casado per haver recuperat part del terreny perdut davant de Rivera el dia anterior. Aquest per haver sigut el protagonista indiscutible els dos dies. I Pablo Iglesias per haver-se presentat com algú molt diferent dels tres encorbatats, amb llenguatge, estil i agenda pròpia. Alea jacta est.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF