El 22-D la complexitat encara hi serà

Embafats com estem de la transcendència d’aquestes eleccions, que alguns plantegen com un combat a vida o mort, cal deixar clar d’entrada que divendres no desapareixeran ni l’independentisme ni, per descomptat, l’unionisme. És un examen, una fotografia en un moment molt delicat que marcarà el discurs i el frame dels pròxims anys, sobretot si la participació és tan elevada com prediuen les enquestes. Però fins i tot en cas que l’independentisme perdi la majoria al Parlament, a Madrid faran bé de no cantar victòria. Hi ha problema catalán per dècades perquè l’independentisme no baixarà del 40%-45%. De la mateixa manera, una clara victòria independentista no resoldrà per si sola el repte que suposa construir un nou marc polític amb un, com a mínim, 40% de la població (per no parlar de la força de l’Estat) en contra. Per tant, a partir de divendres caldria demanar als dirigents polítics generositat i altura de mires. Lamentablement no són aquests els vents que bufen a Madrid, on les ganes de revenja pel que consideren un ultratge sembla que s’imposen. Potser l’unionisme necessita patir una cura d’humilitat com la que ha experimentat l’independentisme després del 27-O per entendre que la realitat és massa complexa per poder-la “liquidar” o “desinfectar”. I aquesta nit en tindrem una bona mostra.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF