Publicitat
Publicitat

El Wikileaks català

Fa feredat pensar en les desenes de caixes amb informació sobre investigacions que la policia ha trobat a la seu de Método 3 i en el pànic que deuen sentir els milers de clients que ha tingut l'agència. Quantes històries sucoses de prohoms (i prodones?) adúlters hi podríem trobar? Quants seguiments d'un fill esgarriat, d'un subaltern sospitós de passar dades a la competència, d'un treballador de baixa que en realitat està de vacances pagades? Aquests informes van ser pagats en el seu moment, però quin és el seu valor a posteriori, en el mercat negre de la informació? I al contrari, quines conseqüències tindria un Wikileaks amb els arxius de Método 3? Al costat d'això el cas Millet seria una broma. La crisi ha convertit les clàusules de confidencialitat en paper mullat i ja ningú pot confiar en ningú. Benvinguts a la realitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF