Vols dir que ha canviat el paradigma?

QUÈ VOLEM DIR quan afirmem que el procés sobiranista català ha operat un canvi de paradigma? ¿Som conscients quan utilitzem aquesta fórmula de les conseqüències que, en darrera instància, implica la parauleta en qüestió? En ciència el paradigma és el marc teòric que permet l'explicació d'un fet concret, que s'hi encabeix i hi troba el seu sentit. Per tant, si pretenem dir que en el sistema polític català hi ha hagut un canvi de paradigma, vol dir que tots, els polítics, els ciutadans, però també els periodistes i els analistes, hem de canviar la nostra manera de pensar, hem d'arraconar les eines conceptuals que hem fet servir fins ara i que ens han estat útils per explicar el món, i construir-ne de noves. El problema ara mateix és que hi ha polítics que viuen en el paradigma antic i d'altres que ja l'han canviat. És una convivència estranya, perquè en el fons és com parlar llenguatges diferents, viure en marcs mentals separats, cosa que porta, indefectiblement, a interpretar els fenòmens socials de manera també diversa.

Com podem saber que un polític viu en el paradigma antic? Molt fàcil. És aquell que tracta els esdeveniments posteriors al 2014 com si no hagués de passar res, per exemple, donant per descomptat que hi haurà eleccions municipals el 2015. Per contra, els del nou paradigma són aquells que han incorporat la incertesa al seu llenguatge i no saben si el 2015 hi haurà eleccions i ni tan sols si existirà el seu partit. Perquè el nou paradigma és, d'alguna manera, acceptar que no hi ha res segur.