08/08/2015

Viure o reviure? El negoci de la nostàlgia creix com l’escuma

1 min

Hi ha un moment a les nostres vides que, a més de viure, dediquem moltes hores a reviure el nostre passat. Passa quan ens quedem enganxats a alguna de les múltiples reposicions de sèries mítiques a la televisió, quan sintonitzem una cadena tipus Flaixbac o M80 Radio per escoltar els èxits de la nostra joventut, o quan tafanegem per Facebook els noms dels nostres antics companys de pupitre. Els mitjans ja fa temps que cultiven el negoci de la nostàlgia de la generació del baby boom, i fenòmens com el del llibre Yo fui a EGB, amb un perfil a Twitter amb prop de 100.000 seguidors, confirmen que hi ha molt de camp per córrer. Els estudis de Hollywood són experts a jugar amb els records de la gent amb una pràctica sempre polèmica com és la de les seqüeles, les preqüeles o els remakes, aquests darrers amb efectes perniciosos sobre la memòria col·lectiva. L’anunci que hi haurà noves versions de Caçafantasmes (1984) o Jumanji (1995), amb alguns dels seus actors originals ja morts, ha provocat una allau de protestes a les xarxes socials. Ara bé, el dia que s’inventi una màquina que sigui capaç de transportar-te sensorialment a l’època en què no hi havia mòbils i Michael J. Fox regnava a la Superpop estic segur que l’èxit està assegurat. Perquè curiosament reviure s’ha convertit en una de les maneres més emocionants de viure al segle XXI.

Àlbum de titulars

“Alarma al PSOE per la deriva del PSC cap al sobiranisme”, a la portada d’‘El País’

stats