El ‘Visca Espanya’ de Junqueras

Va ser Josep-Lluís Carod-Rovira el primer que va formular una afirmació amb aires d’anatema: “Per ser independentista no cal deixar de ser espanyol”. El que volia dir és que era perfectament compatible la defensa d’un estat català independent amb el manteniment d’una identitat nacional espanyola. Aquest plantejament no és compartit per tot l’independentisme, una part del qual continua sent nacionalista en el sentit que prefereix “fer nació” a “fer estat”. Són els mateixos que criticaven el català de Montilla o ara s’incomoden amb el verb castellà inflamat de Rufián. Hi he pensat arran del “Visca l’Espanya democràtica” pronunciat per Oriol Junqueras en un acte a Vilafranca del Penedès. Junqueras és molt conscient (no en va viu en un poble de majoria castellanoparlant) que la previsible pujada de tensió que viurem els pròxims dies obliga a un exercici màxim d’empatia dels independentistes amb aquells catalans que, legítimament, se senten espanyols i, per tant, veuen amb angoixa el projecte de la nova República. Tot i el caràcter inclusiu del moviment, l’amenaça d’una fractura social a Catalunya com la que va vaticinar en el seu dia José María Aznar no està, ni molt menys, conjurada. I el que passi aquest cap de setmana serà decisiu. Perquè la independència serà (també) en castellà o no serà.