Vidal, Bassa i Arrimadas: tres noms d’una jornada històrica

Dels aplaudiments a Vidal al discurs duríssim de Bassa, passant per la irrellevància d’Arrimadas

De tot el que va passar ahir al Congrés hi ha tres instantànies que ens donen pistes de per on anirà la legislatura. I totes tres estan protagonitzades per dones catalanes.

El vot d’Aina Vidal

Vox es retrata no aplaudint la diputada, malalta de càncer

Si hi ha un vot que simbolitza en si mateix la dificultat, la il·lusió i alhora l’hostilitat que desperta el nou govern és el de la diputada d’En Comú Podem Aina Vidal, que va assistir a la sessió després d’anunciar que patia “un càncer rar, extens i agressiu” que li provocava dolor i li havia impedit anar-hi diumenge. Pablo Iglesias va ser el primer que li va agrair el gest des de la tribuna, provocant així que tot l’hemicicle esclatés en aplaudiments. Tot l’hemicicle? No tot. Els diputats de Vox es van quedar amb els braços plegats, demostrant fins on estan disposats a portar l’oposició.

Montse Bassa, a l’atac

La germana de Dolors Bassa carrega contra el PSOE

El discurs de Montse Bassa, que durant l’esmorzar el va comentar amb un diputat del PSC a l’hostal madrileny on s’allotjaven els membres dels dos partits i els del PNB, va sorprendre per la duresa, però va resultar molt representatiu. Va acusar el PSOE de “botxins” i va afegir que a ella “personalment” li importava “un rave” la governabilitat de l’Estat. Tot i així, va afegir, tant la seva germana com la resta de presos li insisteixen que el diàleg és l’únic camí. Conclusió: dins l’independentisme tothom sent la mateixa ràbia i rancúnia, però uns, ERC, han decidit fer el cor fort per fer política vist el fracàs de l’octubre del 17, mentre que els altres, ahir representats per Laura Borràs i Mireia Vehí, es resisteixen a fer el pas i encara confien en un altre momentum. Curiosament, ahir Bassa va ser, de llarg, la més dura de les tres.

Arrimadas, sense espai

El debat d’investidura consagra la irrellevància de Ciutadans

L’hereva d’Albert Rivera ha quedat eclipsada pel pols entre Pablo Casado i Santiago Abascal, els dos mascles alfa de la dreta espanyola. Diumenge va aconseguir un cert protagonisme amb els seus gestos des de l’escó i amb les crides a rebel·lar-se contra Sánchez, una estratègia que ha provocat un bretxa insalvable amb el PSOE, però ahir va passar sense pena ni glòria. La seva intervenció no va donar cap titular. Per acabar-ho d’adobar, el seu segon al grup, Edmundo Bal, es mimetitza a la perfecció amb els diputats de Vox. Cs, doncs, lluny de rectificar està més alineat que mai amb la dreta. I el PSOE, en conseqüència, està més cohesionat que mai i ha fet pinya amb el seu líder. El somni de l’Íbex-35 d’un govern PSOE-Cs va morir ahir. D’aquí les llàgrimes de Pablo Iglesias.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF