Jordi Turull: "Només en cas de bloqueig buscarem un acord estable"

Al seu nou despatx del Parlament encara hi ha les fotos del seu antecessor, Oriol Pujol, però ja exerceix amb naturalitat el seu nou rol. Va ser el flagell del tripartit i ara serà munyidor de pactes parlamentaris.Una metamorfosi que caldrà seguir amb atenció.

Com porta el pas de ser fiscalitzador d'un Govern a ser portaveu del grup que suporta l'executiu?

Som el grup que ha de portar a bon port l'acció del Govern; per tant, el canvi de xip és total. En el paper de generar acords, complicitats i grans consensos et trobes molt més a gust que no pas en el de fiscalitzador, que també és molt important, però.

Què ha après CiU a l'oposició?

L'oposició és molt dura, no és gratificant, però et fa veure les coses diferents. Jo havia estat 16 anys a l'oposició a Parets del Vallès amb majoria absoluta socialista. No és veritat que a CiU no estiguem acostumats a l'oposició. Aprens molt i t'endureixes, per mi aquests anys han estat positius per a CiU.

Quina valoració fa dels set anys de tripartit d'esquerres?

El balanç és negatiu perquè la fórmula era negativa. Segurament han fet coses positives i coses fins i tot millor de les que nosaltres hauríem pogut fer, però la fórmula en si era dolenta, perquè no hi havia un Govern, n'hi havia tres. La primera vegada que el president Maragall vol canviar el Govern i des dels partits li diuen que no, la desautorització a la institució és tan gran que a partir d'aquí la dinàmica canvia. Des del moment en què el president Montilla no pot cessar ni un director general que no sigui del seu partit, entres en una lògica molt diferent. La institució hi perd i el Govern es distén.

Després de la patacada de les esquerres, podem estar al davant d'un mandat llarg de CiU?

Això ho dirà la gent. Sóc partidari de no refiar-se'n. Si algú es pensa que perquè això del tripartit ha naufragat aquí hi ha CiU per a anys, s'està fent trampes al solitari.

Sí que és cert que tindreu una oposició disminuïda, amb problemes de lideratge, etc. Quina actitud n'espereu?

Això s'anirà veient els pròxims mesos. Jo sí que puc dir que la nostra actitud serà de mà estesa i no serà allò de la geometria variable, de pactar uns temes amb uns i uns altres amb altres. A nosaltres d'entrada en molts temes ens agradaria arribar a acords amb el màxim de forces.

Però això de la geometria variable és el que va verbalitzar Mas en campanya...

Sí, i és així. Però també estem segurs que hi ha temes en què ens podrem posar d'acord amb més d'una, dues o tres forces polítiques. No anirem amb la tàctica aquella de com que ja tinc 10 vots, m'oblido de la resta. Ara, tampoc deixarem que es desnaturalitzin les propostes.

El que sí que hi ha és un pacte per escrit amb el PSC amb una agenda molt clara...

Bé, depèn, en la majoria de temes ja ens podíem posar d'acord abans...

Tant vostès com els socialistes semblen entestats a treure importància al pacte...

No, no volem ni treure ni desmerèixer la seva importància, però en el pacte hi ha moltes coses en què, sense estar per escrit, ens hauríem posat d'acord, i altres que són diferents. Per exemple, que a la comissió de traspassos hi haurà presència de l'oposició, això potser no s'hauria produït sense el pacte. No li trec transcendència. L'únic que dic és que no ens dóna l'exclusivitat amb ells.

No hi haurà sociovergència?

No hi ha sociovergència. Ha quedat clar per part dels uns i dels altres, sobretot després de la reacció que ha tingut el PSC sobre la incorporació de Ferran Mascarell al Govern. Amb l'activitat parlamentària, en pocs mesos es veurà que no hi ha sociovergència.

El fitxatge de Mascarell significa que no hi ha ningú millor a CiU per gestionar la cultura?

La situació actual del país, el moment de la gestió cultural, fan que el president pensi que el millor per a aquest lloc i per a aquest temps és Ferran Mascarell. A dins de Convergència hi ha molta gent preparada en l'àmbit de la cultura, però si el president creu que el millor és Mascarell, nosaltres ho acceptem i ho respectem.

No ha caigut malament a CiU?

No, perquè a més aquí no s'ha enganyat a ningú. El president ho va dir abans, durant i després de la campanya, que el Govern no seria estrictament de CiU.

De fet ha aconseguit anar més enllà dels límits de CiU.

Totalment d'acord. L'important és donar valor al Govern de Catalunya com a tal. Venim d'un Govern amb una etiqueta: catalanista i d'esquerres. I bé, i els que no són ni catalanistes ni d'esquerres, què passa? Aquest no és el Govern de CiU, és el Govern de Catalunya. Si ara s'hagués fet un Govern estrictament de CiU, amb criteris d'equilibris interns de partit i prou, hauríem enganyat la gent. El que es fa ara és complir el que es va dir: menys departaments, un Govern fort i transversal.

Un Govern amb una vicepresidenta. Vostès van criticar molt la llei de la vicepresidència.

Vam ser crítics perquè, esclar, no estava a l'Estatut, però un cop hi ha una llei que preveu la figura de la vicepresidència, doncs, escolta, ara no hi donem més voltes. Alguns sembla que han d'utilitzar l'arqueologia política en comptes de ressaltar que per primera vegada hi ha una dona presidenta del Parlament i una vicepresidenta del Govern, i, per tant, en termes del pes de la dona en les institucions catalanes, hi ha un guany.

Però només hi ha un 25% de dones a l'executiu...

Sí, però tenen més pes, són figures que donen primera rellevància a les dones, com per exemple la presidència del Parlament o la vicepresidència del Govern. Fins ara no s'havien tingut.

Algú pot tenir la sensació que el panorama polític no s'esclarirà fins a les eleccions generals del 2012. Podem esperar fins llavors?

No, no és que no puguem esperar al 2012, és que no podem esperar ni a Setmana Santa.

I no hauria estat més fàcil, llavors, fer un acord de legislatura per assegurar la majoria parlamentària?

Això es veurà més endavant si és necessari, si és imprescindible o si no cal. La nostra idea és defensar les nostres iniciatives, i si hem de posar un matís o una coma, doncs ho farem. Aquest és un moment de política amb majúscules, d'aparcar tot el tacticisme immediat. Però si ens topem amb un sis contra un sistemàtic, al final evidentment s'haurà d'arribar a un acord, però només en cas de bloqueig. Ara, també crec que això el ciutadà ho faria pagar car als del sis contra un. Molta gent ja no va entendre per què hi va haver dues votacions d'investidura.

Aquesta legislatura pot ser de xoc amb l'Estat si el PP treu majoria absoluta?

De xoc no, però sí que pot ser de tensió. Les relacions amb l'Estat a partir de la sentència del TC han de ser diferents. Nosaltres ens hem de fer respectar, ens hem de fer valer, i no podem abaixar el cap davant de qualsevol agressió institucional.