Té raó el govern català quan demana discreció al voltant de la Hisenda pròpia perquè la consulta està actuant com una cortina de fum perfecta de cara al que ha de ser l'autèntica pedra de toc del procés sobiranista. En efecte, és infinitament més complicat crear una Hisenda pròpia que muntar una consulta o un referèndum, en què el hardwarei el software que necessites està més o menys clar. En el cas de la Hisenda pròpia es parteix de zero, però el bloqueig de l'Estat també ofereix avantatges: obliga a plantejar-se quin model d'agència tributària i quina filosofia ha de regir les relacions entre el ciutadà i l'estat pel que fa al deure cívic de participar en les arques públiques. Els grans canvis socials no són més que una suma d'actes individuals. El repte, per tant, és monumental. I el risc de fer el ridícul, malauradament, també.
