La principal conseqüència de patir subordinació política és que t'obliga a estar sempre en estat d'alerta i a la defensiva. D'alguna manera et redueix el camp d'acció, et fa petit i acomplexat. Aquest fenomen fa que a Catalunya sigui molt difícil abordar debats com el de la reforma de l'administració (i més ara amb el pla Santamaría sobre la taula) o fins i tot el de la gestió del multilingüisme a les escoles amb total llibertat de criteri, sense interferències ni prejudicis. Com que aquesta subordinació és, abans que res, mental, el primer exercici que comporta un procés d'emancipació nacional és ser capaços de repensar el model de societat de dalt a baix sense condicionants de cap tipus. És la diferència entre defensar-se (fase que hem de donar per superada) i atacar. ("M'encanta atacar", va dir ahir Guardiola).
