Quan Madrid és el problema

BarcelonaL'anomenat sistema Madrid converteix la capital en un lloc extraordinàriament complicat per fer periodisme. D'una banda, allà hi ha més periodistes per metre quadrat que en cap altre lloc de l'Estat, però, de l'altra, la proximitat del poder (polític i econòmic) fa que interfereixi de manera molt notable. Per dir-ho suaument, és el lloc on hi ha més notícies però també on es mouen més diners perquè aquestes notícies no surtin o, almenys, apareguin camuflades. Però hi ha moments en què la realitat ja no es pot amagar i supura fins a aparèixer a totes les portades. I això és exactament el que està passant amb la caòtica gestió de la pandèmia del govern d'Isabel Díaz Ayuso.

El País és el diari que hi aposta amb més contundència: "Madrid sembra el desconcert sobre possibles confinaments", titula a portada, mentre que a dins dedica quatre generoses pàgines, amb uns gràfics que posen els pèls de punta, a explicar la situació. L'editorial també és contundent: "Madrid no es pot permetre més errors. Urgeix una rectificació". Des de Barcelona La Vanguardia també fa sang i titula "El virus es descontrola a Madrid a falta de mesures dràstiques", i a dins el director, Jordi Juan, remarca que "toca fer alguna cosa a Madrid". En canvi, als diaris conservadors de Madrid l'enfocament és diferent, però tampoc poden amagar la gravetat de la situació. La Razón obre amb "Madrid ja es planteja reobrir Ifema i confinar zones", i El Mundo, que titula amb un altre tema, posa a portada una foto de Fernando Simón practicant busseig (a mode de denúncia), però en un racó no té més remei que escriure: "Madrid es prepara ja per obrir Ifema i limitar la mobilitat". Doncs això, el problema és Madrid, i ja no es pot amagar.