L'últim emperador
La patacada de CiU ha aparcat de moment la refundació que el PSC ha d'afrontar tard o d'hora si vol tornar a ser un partit important a Catalunya. Ara mateix navega en una irrellevància absoluta només trencada per alguna trucada de l' establishment que encara sospira per una sociovergència impossible. I el cas Bustos és paradigmàtic. L'alcalde de Sabadell representa el que ha dut el PSC al pou: una manera antiga de fer política, amb tics personalistes, enfrontada als moviments socials i perfumada de nepotisme i clientelisme. El PSC és avui una closca buida, un partit sense cor (qui es pot afiliar a un partit que es proclama alternativa sensata?, o és insensat intentar canviar l'ordre establert?, no ha de fer això l'esquerra?). A la seu del carrer Nicaragua, que ja els queda gran, Navarro és l'últim emperador romà que espera l'arribada dels bàrbars.
