L' home que vol ser modern es mira cada dia al mirall les bosses dels ulls, cada dia més profundes, com li apareixen les arrugues noves, els cabells blancs senyoregen a la barbeta retallada, i la panxa flàccida li recorda que té la targeta del gimnàs morta de fàstic en la dimensió desconeguda dels objectes perduts. L'home que vol ser modern intenta rehabilitar la seva imatge amb la munició habitual (dutxa amb gel dermo , afaitat, aftershave i una crema que li va comprar la seva exdona) i surt al carrer disposat a menjar-se el món. La il·lusió dura només uns segons, els que triga a adonar-se que en una mà porta el nen plorant a l'escola i a l'altra passeja un cànid que van recollir a la gossera perquè mira quins ullets no el podem deixar aquí. El trajecte és de dificultat alta. El moment de màxima tensió és quan el gos fa les seves deposicions, i l'home que vol ser modern ha de treure's una bosseta de la butxaca i recollir-les alhora que el seu fill de set anys l'amenaça de fer vaga de fam al menjador de l'escola perquè una monitora m'ha agafat mania i no em deixa viure. L'home que vol ser modern supera la prova i s'acosta, amb pas decidit, a la porta de l'escola, on un estol de mares i pares encantats de la vida i candidats al premi honorífic de "millor pare/mare del mes" li pregunten com és que no vas venir a la darrera reunió de l'AMPA en què havíem de decidir quines activitats extraescolars podem oferir el curs que ve i que són tan importants per al creixement psicoemocional dels nostres fills. Balbuceja una excusa qualsevol i surt disparat cap al pipicà, on si tot va bé serà a temps d'observar, un dia més, El Gran Miracle.
I amb puntualitat suïssa, l'home modern es planta al davant de la parada de metro que cada dia a aquella hora escup el bo i millor de les estudiants de dret d'aquella universitat privada on les mares Vuitton envien les seves hereves a formar-se i aparellar-se. Abans de veure-les, una bafarada de perfums barrejats ja anuncia que El Gran Miracle és a punt de produir-se, i cal estar molt atent, perquè l'angle de visió de l'home modern només li permet gaudir de l'espectacle durant 17 segons. Després d'allò l'home que vol ser modern sent damunt seu el pes de 2.000 anys de cristianisme, un sentiment de culpabilitat insondable, una brutícia interior, perquè ell ha pagat la penitència de 2 milions d'anys de masclisme i ha intentat tractar les dones en un pla d'igualtat dessexualitzat. L'home que vol ser modern, però, ha vist al llarg de la seva vida com el sexe contrari ha fet cas omís dels seus esforços i es decanta sovint per individus paleolítics que fan de les hormones (i feromones) la seva millor targeta de presentació.
L'home que vol ser modern entra a l'oficina i despatxa amb el seu equip mentre intenta apartar la vista de la regatera de la Montse i pensa en el darrer gol de Messi per relaxar la ment i veure-hi amb lucidesa. L'home que vol ser modern viu sol i no sap com arreglar el llum del bany, cosa que l'obliga a pixar a les fosques i fer punteria. Mirant a la nevera la col·lecció de congelats La Sirena encara recorda com amb la Teresa van fer un curs d'enologia (del qual només recorda la primera lliçó sobre les diferents copes que hi ha: d'aigua, de vi, de vi blanc, de xampany, de xerès, de vermut, de conyac, de licor, de còctel, de licor dolç) i un de cuina per internet, del qual va treure una recepta de gaspatxo de meló amb menta que ara no sap trobar.
L'home que vol ser modern recorda quan anava al FIB i estava a l'última dels grups de música, i no suporta la displicència de les seves amigues, que, ell ho sap, es compadeixen de la seva solitud i eviten presentar-li cap noia des que es va separar de la Teresa. En els moments més baixos, quan no ha de dissimular davant del seu fill (davant del qual és gairebé un heroi de còmic que aconsegueix contractes miraculosos amb gent de Michigan o Bombai), es refugia a la casa que els seus pares tenen a la urbanització Mas de Plata, a Santa Maria del Pla, a Tarragona. Allà hi ha l'únic personatge que l'entén, que el transporta a l'època dels entrepans de nocilla, la BH de motocròs, els gronxadors de ferro i les xapes amb cromos de Superman: Mazinger-Z .
