L'exlehendakari Ibarretxe explica que la gran diferència entre el procés que viu Catalunya i el que va liderar ell a Euskadi és que en el seu cas se sentia un avançat, un outsider que empenyia en una direcció mentre al seu darrere el PNB arrossegava els peus. La situació de Mas és la inversa. Ell no és un polític que aspiri a canviar la societat (això era més una cosa de Pujol, que alliçonava tots els catalans), sinó que es concep a si mateix com un instrument, es veu com algú que té un encàrrec de la ciutadania i, com a persona responsable que sap qui li paga el sou, pensa complir. De cara a l'Estat és molt més difícil enfrontar-se a Mas, que no deixa de ser un empleat dels catalans (i per tant és acomiadable i substituïble ), que a Ibarretxe, que estava sol. Una diferència substancial que encara no han entès a Madrid.
