ANÀLISI

L’aterratge brusc de l’independentisme

Tant el PSOE com ERC i el PDECat volen desescalar el conflicte

Una part de l’independentisme ha patit els últims dies un aterratge brusc a la realitat que es va començar a dibuixar ja la nit del 27-O però que alguns no han vist amb tota la seva dimensió fins ahir mateix, amb el vot favorable d’ERC i el PDECat a la moció de censura contra Mariano Rajoy. Abans havíem tingut el nomenament de Quim Torra com a president en lloc de Carles Puigdemont, i fa només uns dies el nomenament d’un Govern sense presos, exiliats ni persones amb causes judicials pendents.

Cal dir que l’aterratge s’hauria produït tard o d’hora, però la casualitat l’ha fet coincidir amb un canvi de govern a Espanya que obre un escenari nou. Quina és la principal novetat que es produeix en relació a Catalunya? Doncs que ara hi ha un govern espanyol que, per interès propi electoral, està especialment interessat a desescalar el conflicte. El PP també volia destensar, però estava lligat de peus i mans per la pressió de Ciutadans i tenia molt poc marge de maniobra. Sánchez arriba amb més marge, i sap que compta amb aliats a Barcelona per fer passos en aquest sentit. El diagnòstic tant a Ferraz (seu del PSOE), com a Calàbria (seu d’ERC) i també a Provença (seu del PDECat) és que el conflicte ara mateix només alimenta Ciutadans. “Sense conflicte no són res”, comenta un alt dirigent socialista. Després de la moció, Rivera sembla descol·locat.

Però no tot l’independentisme comparteix l’escenari de la desescalada. A Berlín Carles Puigdemont dubta. I a Catalunya tant la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, com la CUP alerten de possibles traïcions i “abaixades de pantalons”. A Palau, Quim Torra es troba al mig de la tempesta fent equilibris: un dia lloa a Sitges la proposta terceraviista del Cercle d’Economia, i un altre viatja a Brussel·les per veure els consellers a l’exili. Tot i això, ni ell ni el president Puigdemont, fins fa poc l’heroi de l’independentisme més combatiu, poden estalviar-se els atacs a Twitter. La realitat s’imposa i cada cop és més difícil de dissimular.

Trobada a la Moncloa

En aquest sentit, la fotografia de Torra sent rebut a la Moncloa per Pedro Sánchez s’entreveu com el punt d’inflexió, el moment en què serà palès que l’estratègia de la confrontació, un cop explorats els seus límits, arriba a la fi. La foto serà considerada per la dreta espanyola com la prova del pacte de Sánchez amb Satanàs, i tindrà un cost elevat per al líder socialista. I a Catalunya s’acusarà Torra de trair l’esperit de l’1-O. Només si tots dos són capaços d’obtenir de l’altre gestos que neutralitzin els atacs dels més durs podran sobreviure a aquesta prova de foc.

Perquè ara, a diferència de fa només 48 hores, serà el PP qui voldrà treure els rèdits electorals de l’anticatalanisme que ara només alimentaven Ciutadans. A Madrid cal preparar-se per a una oposició despietada, de l’estil del període 2004-2008, quan es va negociar l’Estatut. Queda per saber si Sánchez s’arronsarà, com va fer Zapatero, o haurà après la lliçó.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF