Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Guanyar la guerra o fer la revolució?

A LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA un dels debats recurrents a les files republicanes era si calia dedicar tots els esforços únicament a guanyar la contesa o si, en paral·lel, s'havia d'anar construint els diferentsnous monsque dibuixaven tots els colors de l'esquerra. Els anarquistes, abanderats de la postura idealista, defensaven que calia fer la revolució al mateix temps que la guerra, mentre que els comunistes, més pràctics i seguint les instruccions de Moscou, s'inclinaven per l'opció més pragmàtica: primer derrotem el feixisme i després ja ho veurem. Curiosament, aquest debat es reprodueix ara en el marc del procés d'emancipació catalana. A un costat, els partidaris de serrar les dents i concentrar-se en un sol objectiu, la independència, al marge dels procediments i els dilemes ètics, sense més línia vermella que la que marca el Codi Penal. A l'altre, els que creuen que el procés en si ha de contenir els elements definitoris d'aquest nou estat que ens espera, i, per tant, cal definir-los des de ja i posar-los en pràctica per acabar de convèncer els indecisos. La seva tesi és que una cosa és indestriable de l'altra i que el procés no reeixirà si no va acompanyat d'una certa superioritat moral sobre l'adversari.

Segurament, en tot conflicte els generals afronten situacions similars. I del que es tracta és d'aconseguir la proporció exacta de pragmatisme i idealisme, partint de la base que aquest segon concepte no està exempt de contingut estratègic. Perquè ser millors, en el fons, sempre és la millor garantia d'èxit.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF