ERC i el PSC, els únics amb la maquinària electoral greixada

Els comuns i JxCat estan en plena reconstrucció dels seus espais

Aquestes són unes eleccions que a Catalunya ningú, a excepció de les dretes (Cs, PP i Vox), volia però que no agafen a tothom en la mateixa situació. Segurament els que estan més a contrapeu són els comuns, que han de buscar un cap de cartell a correcuita, i l’espai JxCat-PDECat-Crida, que per no saber-se no se sap ni amb quina marca concorrerà. En canvi, ERC i el PSC tenen la maquinària greixada i a punt. Anem a pams.

Comuns

Sense Domènech i amb Podem en plena guerra interna

Ada Colau no deu estar gaire contenta. Per als comuns la ciutat de Barcelona és allà on es juguen de veritat el seu projecte, i ara han de construir una candidatura en un temps rècord en unes eleccions en què van ser primera força tant el 2015 com el 2016. En aquella ocasió es van beneficiar de l’efecte Podem, però entre la primera cita i la segona ja es van deixar gairebé 100.000 vots. Tot i això, el principal problema és que la cara visible d’aquelles victòries, Xavier Domènech, va deixar la política el setembre passat fastiguejat per les lluites internes en l’espai de l’esquerra alternativa. A tot això s’hi suma el mal moment de Podem a Espanya, simbolitzat per la guerra entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, i en el possible efecte de la crida al vot útil al voltant de Pedro Sánchez, que també els pot fer mal. Com a candidat, Jaume Asens podria ser una bona opció per disputar-li el vot a ERC.

Esquerra

Els més ben situats i reforçats per la reaparició de Junqueras

Dins de l’independentisme, ERC és qui està en millors condicions per afrontar la cita electoral. Tenen una estructura partidista sòlida, encapçalen les enquestes i aquesta setmana han rebut amb eufòria la reaparició del seu líder, Oriol Junqueras, que va fer una intervenció impactant al Tribunal Suprem. L’efecte Junqueras ha servit per insuflar autoestima a unes bases que han vist com l’últim any el seu partit ha virat el discurs cap al pragmatisme després de fer un diagnòstic autocrític dels fets de l’octubre del 2017. Tot i això, es presenten sense la llosa que hauria suposat donar suport als pressupostos de Sánchez. Tardà i Rufián són valors segurs, però no es descarten sorpreses.

JxCat

Sense marca clara i en plena disputa amb el PDECat

Les eleccions generals del juny del 2016 van ser les úniques en què CDC es va presentar en solitari i amb la seva pròpia marca. Des de llavors ha plogut molt. Es va refundar en el PDECat, Puigdemont va impulsar JxCat per al 21-D i ara ha fet el mateix amb la Crida. Aquest espai està en plena reconstrucció, sense lideratges clars i amb una dura pugna entre el PDECat, que es resisteix a dissoldre’s dins la Crida. S’apunta, però, a una solució de compromís amb els presos i la figura de Miríam Nogueras.

PSC

Aprofitar la tirada de Pedro Sánchez a Catalunya

Al PSC les eleccions no l’agafen malament. Potser Iceta hauria preferit un superdiumenge per aprofitar l’efecte Sánchez també a les municipals, però el 28-A ho té bé per recuperar terreny, sobretot a costa d’uns comuns desorientats. Amb la maquinària de les municipals ja a punt, es tracta només de posar-la en marxa una mica abans atiant la por a un tripartit de dretes i amb la ministra Batet de cap de cartell.

Ciutadans, PP i Vox

Amb la incògnita de calibrar l’efecte del pacte amb Vox

Com ja va passar el 21-D, Cs espera recollir els fruits de l’enfonsament del PP, però ara ha de fer front a dues incògnites: d’una banda, quants d’aquests votants unionistes radicals optaran per Vox; de l’altra, quants votants moderats poden abandonar els taronges pel seu pacte amb l’extrema dreta a Andalusia. A Catalunya la formació de Rivera pot patir més que a la resta d’Espanya, perquè aquí els seus votants són més transversals i molts provenen del PSC. Si el 2016 el PP i Cs van treure 11 diputats, caldrà veure quants en sumen en aquesta ocasió amb Vox. Els ultres poden esgarrapar algun diputat a Barcelona. El PP, en canvi, està en perill de caure en la marginalitat.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF