Publicitat
Publicitat

D'una trobada a Arenys a la Diada que va canviar la nostra història

De vegades la història ens passa per davant i no la sabem veure, però hi ha ocasions en què la consciència col·lectiva assoleix un tal grau de comunió que resulta indiscutible. És el que va passar l'11 de setembre del 2012, una data que ja forma part de l'imaginari dels catalans com una mena de jornada d'alliberament nacional. I com que ningú ho discuteix és lògic que es comenci a produir literatura. I també és lògic que aquesta primera literatura, aquesta primera aproximació a un fenomen destinat a canviar la història, la faci un periodista com Pere Martí (Barcelona, 1967), bon coneixedor del món independentista i de les seves innombrables vicissituds.

El dia que Catalunya va dir prou (Columna Edicions) es fixa en el procés que va dur a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana, arrencant d'una trobada casual a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009, coincidint amb la primera consulta sobiranista, entre Miquel Strubell i Pere Pugés, aquest últim una autèntica descoberta d'un relat que ens el presenta com l'heroi anònim que, a les nits d'un estiu especialment calorós, va posar la primera pedra d'un procés que ara ocupa cada dia les portades dels diaris. Martí no estalvia detalls sobre les lluites i dissensions internes de l'ANC i ens descobreix alguna anècdota sucosa, com el fet que un dels seus promotors estigui encara en l'anonimat (i hem d'imaginar que es tracta d'algú de molta rellevància pública) o bé les pors del Barça a una invasió de camp patrocinada per l'entitat durant el derbi del 7 d'octubre passat.

L'autor arrenca amb les hores prèvies a la manifestació i ens dibuixa un Artur Mas nerviós seguint les seves evolucions des del Palau de Pedralbes. La història que segueix ja és coneguda per tots, però qui vulgui fer-se una idea d'on comença tot, ara ja té una obra que en fa una primera aproximació molt necessària.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF