Albert Rivera i el fracàs de la triple dreta

Si la nit del 28-A la triple dreta no suma només hi haurà un culpable: Albert Rivera. El cas és que la dreta a Espanya només pot arribar al poder per dues vies: gràcies a l’abstenció de l’electorat d’esquerres o captant una porció de vot de centreesquerra. La primera hipòtesi, amb l’amenaça de Vox, és difícil que passi. I la segona hauria estat viable si Albert Rivera no hagués descartat un pacte amb el PSOE d’entrada i hagués cultivat un discurs més moderat per atreure votants socialistes. Aquesta era la seva missió històrica si de veritat volia acabar amb Sánchez: robar-li votants i no transferir-n’hi en massa com està fent els últims dies. Obsessionat amb no perdre vots pel flanc dret, Rivera ha obert una via d’aigua pel centre. I a més no ha aconseguit aturar la sagnia cap a Vox (amb l’acte d’Errenteria en realitat està demanant el vot per a l’extrema dreta), ni cap al PP, que al final es pot beneficiar del vot útil gràcies a la capil·laritat de les seves estructures de partit, especialment mobilitzades de cara a les municipals. Si les enquestes es confirmen, el fracàs de la triple dreta haurà estat en realitat el fracàs d’Albert Rivera. I al revés, la victòria de Pedro Sánchez s’haurà fonamentat en l’harakiri polític dels taronges. I tot per un excés d’ambició de Rivera, que va apostar per l’estratègia “O president o res”. I al final serà res.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF