16/02/2011

La conspiració dels fumadors de carrer

2 min

Als fumadors que baixen al carrer a fer la cigarreta sovint se'ls veu en petits grups, però també n'hi ha que baixen sols, probablement perquè ja no podien resistir més la síndrome d'abstinència, i els seus companys no tenen tanta barra de sortir a fumar tantes vegades com ell. Quan fumen sols, o soles, tenen el mateix aire absent que les prostitutes de carretera. No se'ls veu integrats en l'entorn, observant el que passa al seu voltant. Se'ls veu perduts en una meditació ensopida, probablement sobre un tema poc important, i es miren la cigarreta i la cendra per no haver de mirar enlloc més, o per fer-se invisibles, perquè en general tenen un punt de vergonya.

La veritat és que cada vegada que surten al carrer viuen una petita experiència de marginació, d'indigència, perquè segons a quines hores i en quins barris, només coincideixen al carrer amb els que van amb un bastó per remenar contenidors. A mi se'm fan especialment patètiques les fumadores que no s'han abrigat prou per baixar al carrer, i ajunten els genolls i s'arronsen amb una ganyota de fred, gairebé de dolor.

Però també hi ha grups alegres i desvergonyits que viuen la pausa fumadora com una petita festa. De vegades formen redols de treballadors. Només cal esperar que el grup es dissolgui per veure d'on provenien, i constatar que la prohibició de fumar a la feina està facilitant les relacions entre col·lectius tan diversos com les noies d'un centre de depilació i els informàtics d'uns empresa especialitzada en bancs de dades.

El fet d'haver de baixar al carrer a fumar tindrà les seves conseqüències. Els ajuntaments ja estan preocupats per l'increment exagerat de puntes de cigarreta a les voreres i als escocells dels arbres, convertits en cendrers municipals, i ja han hagut d'invertir en campanyes que proposen solucions tan complicades com els cendrers de butxaca. Els empresaris han de pensar fins a quin punt toleren aquestes sortides fumatòries, i han de valorar l'impacte visual que produeix entre els clients. Però mentrestant, neix una nova cultura de la solidaritat entre els perseguits. Potser en preparen alguna. Perquè fumar al carrer, a més d'anar bé per lligar i per canviar de feina (perquè els d'un despatx coneixen els de l'altre i s'informen de com els va), també va bé per conspirar contra el sistema que els oprimeix.

stats