30/03/2012

Traques Che per a la revolució

3 min
Traques Che per a la revolució

BARCELONAMiro de copsar l'ambient de la ciutat anant amunt i avall amb moto. Cap a les onze del matí passa una manifestació de la CGT per davant d'El Corte Inglés de la plaça de Catalunya. Branden banderes roges i negres de plàstic brillant, un material més propi d'una promoció publicitària per a una volta ciclista que no pas d'un sindicat anarquista. Al davant hi va un vehicle decorat amb lones que llueixen les sigles de l'organització sobre la bandera bicolor, en una imatge que podria recordar la dels cotxes dels burgesos decomissats durant la guerra, amb la seva faramalla revolucionària al damunt, si no fos perquè es tracta d'una camioneta de repartiment el propietari de la qual deu ser un honest sindicalista que paga les lletres del vehicle cada mes.

Perquè així és aquesta vaga, que de vegades pren una ambigüitat gairebé festiva, com quan veig els estudiants que seuen a terra per tallar trànsit en l'estrany procés d'aconseguir les seves reivindicacions tot jugant a la manilla en petits redols, sota aquest magnífic sol de març. Això sí: de sobte vénen vuit o nou furgonetes dels Mossos, que es deuen traslladar a alguna banda on hi ha més acció, i els jugadors s'aixequen sense pensar-s'ho dues vegades ni recollir les cartes. La policia deu saber que s'aixecaran, perquè no sembla que tinguin cap intenció de frenar, més aviat acceleren per fer-los saltar cap a les voreres.

El passeig de Gràcia sense cotxes és una meravella. Hauria de ser sempre així, tot i el risc que els turistes en prenguin possessió definitivament. Gran dia per als nostres visitants de poc pressupost. Van per la ciutat a peu i poden fer fotografies de la Pedrera i de la casa Batlló des del mig del passeig, de manera que se'n tornen al Japó amb panoràmiques que no té ningú. Els de més pressupost, pobrets, miren tristos les reixes de Dolce & Gabbana.

Èxit esclatant al Raval

Els de la CGT continuen fent camí passeig amunt i, de tant en tant, encenen una traca, que és la versió innòcua de ràfega de metralladora. Veig que aquests petards d'intenció lleument revolucionària són de la marca Che, no sé si en honor a la tradició explosiva dels valencians o al líder guerriller. Parlant del Che: si hi ha algú que no ha fet vaga, són les botigues de records per a turistes, on venen samarretes del guerriller, les mateixes que es troben a les ciutats d'on vénen els turistes. A la resta de comerços, l'èxit de la protesta va per barris. Travesso Ciutat Vella i veig que gairebé tot és tancat. Al carrer Ample, èxit esclatant. Al Raval, poques botigues obertes. A la Rambla no hi ha flors, i a la rambla de Catalunya fins i tot fan vaga les parades de palmes i palmons. De tant en tant topo amb el gran desplegament policial de la jornada. Tinc la impressió que s'ho passen bé amb els seus walkie talkies , els seus helicòpters i les seves motos amb lluminària.

M'aturo a veure què passa al mercat de Sant Gervasi i descobreixo que allí és tot obert. Què deu passar? Certament, bona part de les parades són negocis familiars, però això passa a tot arreu, i als altres mercats hi ha més parades en vaga. Deu ser que a Sant Gervasi, com a Sarrià, dos barris amb una parròquia més aviat contrària a la protesta, els comerciants s'adapten als clients i obren alegrement. És un misteri, però a les xarcuteries dels rics no fan mai vaga.

La ràdio diu que hi ha barricades a Balmes i hi vaig. De tot en diuen barricades. Una barricada ha de destorbar el pas a l'enemic i ser la primera línia del combat. Aquí només hi ha uns quants contenidors encesos i cap revolucionari disposat al combat. Per què els cremen? Abans es cremaven esglésies, la qual cosa és una llàstima però té la seva explicació en l'associació, si voleu primària i poc civilitzada, entre l'Església i el poder autoritari. Però quina associació hi deu haver, ni que sigui tan primària com aquella, entre la reforma laboral i els contenidors? Deixem-ho, perquè a més d'inexplicable això no té res a veure amb la vaga.

stats