22/03/2018

El liberal massatge entre Vargas Llosa i Rivera

2 min
L’escriptor i el president de Ciutadans ahir  a Madrid durant la presentació del llibre.

MadridMario Vargas Llosa, erigit en el màxim exponent de l’intel·lectualisme antiindepe, antifeminista, liberal i conservador i un “home que sempre està de moda”, segons el defineix la periodista Pepa Bueno (mestra de cerimònies en la presentació del seu nou llibre, La llamada de la tribu ), ve a Madrid a ungir Albert Rivera com el seu alumne avançat entre els polítics espanyols. El “polític espanyol de moda” -la definició també és de Bueno- rep l’entronament com un nen amb sabates noves. Estava fins i tot “nerviós” quan l’hi van proposar. Però va acceptar l’honor i, amb un micròfon estil Madonna, manté un debat sense dissidències amb el Nobel de literatura centrat en el liberalisme, però que fa emergir aviat les crítiques a l’independentisme català, una ideologia “racista” i que condueix a la “violència”, segons l’escriptor.

“Admiro i felicito l’Albert per enfrontar-s’hi”, diu un Vargas Llosa disposat a donar un liberal massatge a Rivera, en agraïment per la presència a l’acte, que la fundació Rafael del Pino ha omplert de gom a gom. El polític català, amb un acompanyant tan acostumat a les paraules gruixudes, s’anima: “Odio el que representa el nacionalisme”. Però en canvi diu que es considera un patriota perquè el patriotisme, que és el seu, sí que és bo i no exclou.

Principis mal·leables

Rivera, que fa tot just un any que va modificar els estatuts del seu partit per passar de la socialdemocràcia al liberalisme, ha abraçat amb entusiasme l’etiqueta. És tot un expert. Tant, que fa un decàleg del bon liberal, que comença, segons ell, per no tenir dogmes, i adaptar la seva opinió al moment. Ser un penell, en definitiva. Potser així s’expliquen els seus canvis d’opinió respecte a assumptes sensibles com la presó permanent revisable, un horror populista quan no rebia el suport del CIS i que el seu partit ha abraçat amb entusiasme just quan els espanyols la validen a les enquestes després d’uns quants assassinats amb gran atenció mediàtica, i quan ha trobat un camp fèrtil disputant-li al PP el votant més de dretes.

Vargas Llosa hi coincideix -en aquest debat ningú no es porta la contrària- i diu que el liberalisme és una de les ideologies que ha estat més “caricaturitzada” i “atacada” pels pensadors rivals, entre els quals hi ha l’esquerra i l’Església. Ho afirma algú que d’atacs a ideologies en sap: va qualificar d’“absurd i embogit” i de “malaltia” l’independentisme català, i més recentment es va doctorar honoris causa en moderació quan va titllar el feminisme del “més resolt enemic de la literatura”. Avui es vanta de comprensiu: “El valor suprem d’un liberal és la tolerància, acceptar que pot estar en l’error i que els seus adversaris poden tenir raó”. I això, en el seu imaginari d’intel·lectual de Nobel, sembla que és compatible amb titllar, com fa tot seguit, el nacionalisme de “racista” i d’“enemic de la llibertat”. I afegir: “El nacionalisme significa a la curta o a la llarga la violència, perquè no ha sortit de la tribu”.

Vargas Llosa i Rivera es demostren que són capaços de quadrar el cercle: poden odiar -com diuen que fan- una ideologia, però això sí, sense tenir cap dogma. Abracadabra.

stats