MadridLa muntanya russa del Procés té moments tràgics, moments eufòrics, moments d’esperança, moments de desesperació i, fins i tot, moments musicals -“la gallina ha dit que no”, “segur que tomba” i, més recentment, “què volen aquesta gent?”-. A les portes del Suprem, contenint la respiració mentre esperen per saber si el jutge envia a presó els membres de la mesa del Parlament o no, desenes de polítics, familiars i amics dels acusats en viuen un que és totes aquestes coses a la vegada. Com si la muntanya russa s’hagués tornat ciclotímica i s’entestés a pujar i baixar a la vegada. El que fins fa una setmana hauria sigut un cop dur, ara sembla un alleujament, una bona notícia. Vist el precedent de l’entrada a presó dels consellers de la Generalitat, que va colpejar molts dels presents a escassos metres del punt on es troben congregats avui, la confiança que els membres de la mesa tornaran a casa, en vista que fa set dies el Suprem va ser menys contundent que l’Audiència Nacional, genera un estat d’opinió d’una certa eufòria. Diversos diputats d’ERC es fan una selfie en un racó, i els del PDECat també comenten confiats les notícies que arriben des de dins. Però també els enrabia, convençuts com estan que deixar debatre un Parlament no pot ser mai un delicte. I canvien la cara quan saben que Forcadell avui no dormirà a casa.
A Madrid és festa, l’Almudena, i els carrers són més buits del que és habitual: els primers freds de la tardor, que han arribat amb força, conviden a quedar-se a casa en un dia festiu. Per això la comitiva es fa notar més que la setmana passada, quan una delegació semblant -tot i que amb més primeres espases- va acomiadar els consellers empresonats. Avui són unes desenes de persones que des de primera hora, amb una temperatura de dos graus, esperen rere les tanques grogues a les portes del Suprem, pendents de les alertes dels mòbils i demanant als periodistes quines són les novetats.
A l’únic lloc que l’eufòria no és ni continguda ni contrarestada és al bar Supremo, just davant de la porta de l’alt tribunal. En les més de 12hores que ha durat la declaració han passat per aquí centenars de persones, i el propietari, que en qualsevol altre 9 de novembre ni tan sols hagués apujat la persiana, ha fet l’agost. A dins s’hi troba gent per tot: independentistes, unionistes -que, com la setmana passada també han vingut a increpar els acusats, tot i que només fan acte de presència a primera hora del matí-, gent de Madrid amb el dret a decidir i, fins i tot, un sorollós grup de manifestants afectats per l’estafa de Fórum Filatélico i Afinsa.
Hi ha temps per pensar i fer balanç. I la casualitat o la punteria del jutge ha decidit que la vista se celebri un 9 de novembre. Just tres anys després de la consulta que va marcar un punt d’inflexió en el Procés. Aleshores la muntanya russa era en un d’aquells punts elevats, carregats d’adrenalina. Avui el moment és ben diferent, però també musical: canten “Independència”.
