LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT
Misc 15/04/2018

Rajoy no troba el punt d’inflexió, mentre creix el malestar al PP

L’afer Cifuentes alimenta les veus crítiques que demanen un relleu o escurçar la legislatura

i
Dani Sánchez Ugart
3 min
Mariano Rajoy ahir a la cloenda d’una convenció del PP sobre medi rural i despoblació a Zamora.

MadridMariano Rajoy confiava a trobar els desllorigadors que li permetessin aixecar els ànims del PP i encetar la llarga precampanya cap a les autonòmiques de l’any que ve abans de la primavera. El president espanyol esperava una resolució del conflicte català favorable als seus interessos, amb la imatge de Carles Puigdemont sent extradit per rebel·lió -“emmanillat a Barajas”, diuen al seu entorn-, i un tancament de l’acord dels pressupostos que giressin la truita, després d’un hivern per oblidar al PP, en el qual Cs s’ha erigit com el primer partit de l’Estat a les enquestes, i la formació conservadora està patint una fuga de candidats cap al partit taronja. En lloc d’això, el president espanyol s’ha trobat un nou escàndol que està fent minvar la confiança en les possibilitats del partit i regalarà una nova victòria a Albert Rivera -el màster de Cristina Cifuentes-, i veu com la situació a Catalunya se li està girant en contra. Tot plegat deixa un partit deprimit i amb el terreny abonat perquè les veus crítiques demanin al president espanyol que s’aparti si no és capaç de dirigir la remuntada.

De moment, la crítica interna és minoritària. Històricament al·lèrgics a la divisió, els corrents crítics populars es guarden prou de fer-se notar abans d’hora, conscients que la capacitat del líder per arraconar-los és molt elevada. Però la figura del president espanyol es comença a debilitar i ja no es dona per fet que opti a la reelecció ni es descarten comicis anticipats, sobretot després del Mastergate. L’entorn de la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, que domina a Génova, va llançant avisos que oferir el cap de Cifuentes a Cs seria aprofundir en la depressió del partit i donar-li a Rivera una victòria que podria ser clau de cara a les perspectives electorals. En canvi, la família popular que domina el consell de ministres, la de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, és partidària de deixar caure la presidenta madrilenya com més aviat millor, per girar full i oferir una imatge de regeneració. Els missatges ambigus de Rajoy estan traient de polleguera els uns i els altres.

Mentrestant continua encallat el debat pressupostari, el gran desllorigador en què confiava Rajoy. El PNB manté la negativa a negociar mentre estigui en marxa el 155, i creix la sensació al govern espanyol que els independentistes no tenen pressa per fer govern, després del nou atac de Pablo Llarena als drets polítics de Jordi Sànchez.

Camí del mig

“Han arribat a la conclusió que prefereixen debilitar-nos que recuperar la Generalitat”, diuen fonts de l’executiu. El PP negocia ara amb el PNB un camí del mig: que els nacionalistes bascos tombin les esmenes a la totalitat en el primer debat, previst per al 26 d’abril, per guanyar temps fins a finals de maig perquè a Catalunya es formi un Govern que permeti el sí basc als comptes. Seria una petita victòria per al PP, que veu amb preocupació com està a punt d’arribar la primera sentència pel cas Gürtel, que tornarà a arrossegar el partit pel fang.

Rajoy torna a practicar l’immobilisme amb l’afer Cifuentes, però haurà de començar a moure fitxa si no vol que la depressió del seu partit acabi per enfonsar-lo.

Els maldecaps de Rajoy

Cifuentes

El Mastergate ha posat Rajoy en el dilema de mantenir la Comunitat de Madrid a costa d’alimentar Ciutadans o perdre la seva principal plaça. Cap solució és òptima, i el president espanyol juga amb els temps.

Puigdemont

La detenció a Alemanya de Carles Puigdemont va insuflar ànims al PP, però la decisió de la justícia de

Schleswig-Holstein ha tingut l’efecte contrari. Rajoy barrina ara com fer-lo extradir.

Pressupostos

Són la clau de volta de la legislatura. Si s’aproven, es podrà allargar el mandat fins al 2019, gairebé esgotar-lo. Si no, es preveu un infern al Congrés, i s’extremen les opcions d’avançament electoral.

Protestes

En les últimes setmanes han quedat amortides, però al PP tenen por d’estar perdent vots dels jubilats. “Pot ser el nostre 15-M”, deia una font popular. Per això ofereixen un augment de pensions mínimes.

stats